+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

14 Març 2017 In Bloc

Avui us recomanem diferents jocs per treballar diferents capacitats en els nens/es, i perquè no, per aprofitar i guardar un temps i espai per jugar en família. Són jocs que podeu trobar a botigues de joguines o llibreries, no hi ha necessitat d’anar a botigues especialitzades. És ideal també sorprendre els nostres fills amb un joc de taula atractiu per tal de donar estímuls i opcions diferents als tecnològics. 

DIXIT

El Dixit és un joc on es desenvolupa la imaginació i treballa l’associació d’idees a partir d’imatges ambigües, els conceptes abstractes i la teoria de la ment. És ideal per nens amb problemes amb poca capacitat d’abstracció, és a dir, dificultats per imaginar, simbolitzar, crear. A més a més, es treballa la teoria de la ment, donat que cada participant ha de pensar què haurà associat l’altre a partir d’una imatge determinada. Té diferents extensions i col·leccions de cartes (més infantils o més abstractes).

CODI SECRET.

El Codi Secret és un joc d’associació d’idees però verbals, no visuals com en el cas del Dixit. És un joc per equips, per tant fomenta el treball cooperatiu ja que els integrants de l’equip s’han de posar d’acord abans de donar una resposta per no tenir conseqüències. També es treballen les paraules polisèmiques, la categorització i, consegüentment l’ambigüitat verbal. Com en el cas anterior també es treballa la teoria de la ment, donat que els integrants de l’equip han de pensar en quin sentit haurà associat certes paraules el capità del equip.

Està disponible en castellà i en català.

JUNGLE SPEED

És un joc amb cartes i un tòtem de fusta que es col·loca enmig de la taula. És el joc per excel·lència per treballar el control de la impulsivitat, donat que si no pares atenció a la consigna visual, segurament t’equivocaràs, agafaràs el tòtem quan no toca, i hauràs d’emportar-te les cartes acumulades dels altres jugadors. Es treballa com hem dit, la impulsivitat, però a més l’atenció i la capacitat de reacció. És un joc divertit i familiar, més recomanable per jugar com a mínim entre 3 i 4 persones.

FANTASMA BLITZ

És un joc semblant al Jungle Speed però amb consignes diferents, i per tant, amb figures diferents a agafar. A diferència del Jungle Speed, es pot jugar només entre dues persones.  Es treballa l’agilitat i flexibilitat mental i la impulsivitat, ja que si agafes el personatge incorrecte, perds una carta. Les instruccions poden ser enrevessades en un inici, però finalment és un joc molt divertit i que et manté l’atenció i tensió durant tot el joc.

MAMMA MIA

És un joc de cartes senzill però perfecte per treballar la memòria de treball. Cadascú té com a objectiu aconseguir els ingredients per preparar unes pizzes determinades. Aquests ingredients s’han d’afegir a una pila; però per tal de saber si a la pila has posat els ingredients suficients per fer la pizza, hauràs d’anar contant mentalment o aproximant, quins i quants ingredients s’han tirat a la pila entre tots els jugadors que juguen. Es manté la intriga fins al final del joc, ja que fins que no es revisa la pila de cartes, no es pot saber qui ha aconseguit fer les pizzes que tenia com a objectiu.

Animeu-vos a explicar quin us agrada més! 

Andrea Garcia 

Psicòloga Col. 19.844

08 Novembre 2016 In Bloc

Fa dues setmanes vam retardar una hora el rellotge, és a dir, vàrem dormir una hora més. Encara que ens sembli un canvi petit, aquesta mesura pot afectar el bioritme dels més petits. Segons la AEP (Associació Espanyola de Pediatria), els nens són el col·lectiu que més nota els efectes del canvi. El seu rellotge biològic pot trigar des d’un parell de dies fins una setmana a adaptar-se al nou horari. 

Respecte al canvi d’hora que té lloc ara a l’octubre, es tradueix en que es retarden els menjars i l’hora d’anar a dormir. És habitual que els nens presentin canvis en el patró de la son durant els primers dies, mal humor, irritabilitat i que estiguin més apàtics i nerviosos, així com que presentin alteracions en els hàbits alimentaris. A mesura que van creixent, aquests efectes es van reduint, tot i que no desapareixen per complet.

Com reduir l’impacte del canvi horari

Una de les millors maneres per fer que el canvi no es noti tan en els petits és acostumar-los uns dies abans de que es produeixi, és a dir, anticipar. Per exemple, es pot retardar 15 minuts l’horari de totes les rutines del nen (menjar, dormir, aixecar-se...), d’aquesta manera el canvi es notarà menys brusc.

És important que tota la família acompanyi al nen en aquest procés de canvi, d’aquesta manera veurà que és un fet que afecta a tots els integrants de la casa i li costarà menys sentir-se implicat amb els canvis.

MªVictoria Jubert Anfrons

Psicòloga i Psicopedagoga

Col. 16747

13 Juliol 2016 In Bloc

Amb l’arribada d’un nou infant a la família tota l’estructura familiar pateix una sèrie de canvis, tant a nivell organitzatiu com a nivell emocional. La notícia del embaràs acostuma a provocar emocions variades, que van des de la felicitat extrema a sensacions d’angoixa per no saber quin paper adoptarà cadascú.

¿Quin serà el meu paper com a germà gran?

Pels fills grans, l’arribada d’un germà requerirà l’atenció dels pares. Això pot provocar ressentiment, i en ocasions poden aparèixer regressions d’hàbits ja assolits (orinar al llit a la nit, demanar biberó, etc...). Per tant, és molt important la  preparació de l’arribada del recent nascut i la integració d’aquest a la família.

A continuació oferim pautes per preparar al fill gran per l’arribada del bebè.

Durant l’embaràs

  • Escollir el moment adequat per explicar l’embaràs i sempre adaptant l’explicació a l’edat del fill (el moment de donar la notícia sempre és una decisió personal. Hi ha famílies que prefereixen explicar-ho al principi i d’altres que prefereixen esperar a un estat més avançat).
  •           Explicar-li que és el que anirà passant i anar avançant algunes conseqüències directes que tindrà l’arribada del bebè a la família.
  •         Donar-li la oportunitat de que pugui preguntar dubtes i explicar-vos inquietuds, donant-li el seu espai perquè es senti partícip en el procés.
  •         Recordar el seu naixement i explicar anècdotes o històries. Als infants els hi agrada confirmar que van ser tant estimats en la seva arribada al món i que se’ls hi va donar tanta atenció com la que ara requerirà el  germà petit.
  •         Explicar-li amb antelació quina serà la organització el dia del part i qui el cuidarà.

Desprès de néixer

  •           Dedicar-li molta atenció el dia que vingui a conèixer al bebè. Poder tenir un regal preparat per ell com a premi per ser el germà gran pot ajudar a fer-lo sentir partícip en el procés.
  •            Intentar no modificar les seves rutines, i si s’ha de fer algun canvi, és favorable poder anticipar-li.
  •            Donar-li un paper actiu amb les tasques relacionades amb la cura del bebè. Es important que sentin que poden ajudar i que el que fan és important.
  •           Donar-li algun avantatge de ser el germà gran (poder anar a dormir una mica més tard, per exemple).
  •             Mantenir els límits que hi havia instaurats amb anterioritat de l’arribada del nou membre.
  •        Intentar dedicar-li molta atenció quan la cura del nouvingut ho permeti. Reservar una estoneta diària per atendre’l i valorar com ha anat el dia (segons edat es faran unes activitats o unes altres).
  • Tanmateix, és normal que existeixin sentiments de gelosia i conductes mai vistes. Els canvis requereixen un procés d’adaptació i aquest procés variarà en funció de l’edat de l’infant i de les eines que tingui per gestionar aquesta nova etapa.

                                                                                              Neus Dalmau Arís 

                                                           Psicòloga General Sanitària. Col 21501

27 Juny 2016 In Bloc

Ja s’ha acabat el curs escolar i molts pares dubten sobre el tipus i quantitat de feina que han de fer els seus fills/es durant les vacances. A l’estiu l’ambient es torna més relaxat: vacances, nens i nenes menys cansats al no anar a l’escola, es fan activitats més lúdiques i, sobretot, hi ha més possibilitat de passar temps en família.

 

No obstant, és important que els nens i nenes no perdin del tot el contacte amb el món acadèmic, per dues raons:

 

- Fomentar activitats diferents durant el dia per evitar l’avorriment: gairebé tots els nens realitzen activitats lúdiques fora de casa (esplai, casal d’estiu, piscina/platja, etc.) durant les vacances. Per aquest motiu, també podem oferir activitats alternatives que impliquin un esforç mental o que els suposi un repte intel·lectual, per tal d’estimular-los.

- Anticipem el síndrome postvacacional: quan fem vacances, moltes vegades els adults ens sentim aixafats al tornar a la feina. A l’igual que nosaltres, els nens també tenen el seu període d’adaptació quan han de tornar a l’escola al setembre. Si durant les vacances han tingut la oportunitat de realitzar alguna tasca acadèmica, el xoc no és tan gran quan tornen a classe després de l’estiu.

 

Des d’UDITTA, RECOMANEM A LES FAMÍLIES que:

 

- L’estona de fer deures no sigui excessiva: 20 minuts al dia és temps suficient, tot i així, si es vol fer més, que no superi 1h al dia.

- Si un dia no es fan les activitats, no cal fer el doble al dia següent. L’estiu també és per descansar i passar-ho bé.

- Si és necessari, es pot fer un calendari per organitzar-se la setmana, sempre tenint en compte que no cal saturar als nens i nenes.

- Les activitats han de ser variades:

- Fer ús d’algun quadernet d’estiu.

- Lectura d’algun llibre triat pel nen/a.

- Fer ús de les TIC: apps per tabletes, activitats per Internet (per exemple: edu365 o xtec), etc.

- Buscar activitats que motivin al nen/a.

 

Esperem que passeu unes bones vacances!!

 

MªVictoria Jubert Anfrons

Psicòloga i Psicopedagoga

Col. 16747

 

 

 

 

08 Juny 2015 In Bloc

L’etapa adolescent ja és força complexa per qualsevol noi i noia, i pels nois/es amb TDAH encara ho és més. Les irregularitats conductuals fan que aquest jovent presenti més dificultats a l’hora de comunicar-se, controlar impulsos, assumir límits i normes, identificar necessitats i acceptar la seva posició en el món de l’adult.

El TDAH no haurà de ser la justificació que disculparà sempre les conductes inapropiades. És responsabilitat de l’adult, coneixent aquestes dificultats, establir normes i límits adequats a la realitat familiar i social.

Les normes i límits han de ser:

-      clars, establerts en el temps i de fàcil aplicació : decidir quins són els prioritaris i mantenir-se ferms en la seva aplicació, tot i que arribin moments de relaxació o d’esgotament.

-      Realistes: És a dir, ajustats a la realitat de l’adolescent i la dinàmica familiar.

-      Tenir conseqüències: conseqüències ajustades a la norma establerta i que són la resposta de continuïtat o eliminació de privilegis.

-      Cohesió parental: límits determinats, mantinguts i gestionats per igual pel pare i la mare. La mateixa resposta davant una conducta transmetrà seguretat.

L’adult posa les normes i els límits però evitarà la repetició constant. Eviteu estar a sobre constantment, repetint i recordant, mantingueu-vos segurs, constants, sigueu clars; feu saber quant els hi estimeu i apliqueu conseqüències.

 

                                                           Marta Orozco i Pérez, Psicopedagoga i Mestra. Col. 768

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies