+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

21 Desembre 2015
L'anorèxia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària que sol afectar adolescents i molt especialment al sexe femení. Es caracteritza per una pèrdua extrema de pes corporal, habitualment secundària a la reducció de la ingesta alimentària, la realització d'exercici físic intens, la inducció del vòmit després dels àpats o l'ús de laxants, diürètics o comprimits dietètics. La persona amb anorèxia nerviosa experimenta una excessiva preocupació i por per augmentar de pes, així com una percepció distorsionada del propi cos.
Alguns dels símptomes que solen presentar les persones amb anorèxia nerviosa i que se solen utilitzar les famílies com a signes d'alarma són els següents:
• Preocupació excessiva per la composició calòrica dels aliments i per la preparació dels mateixos.
• Constant sensació de fred.
• Reducció progressiva dels aliments.
• Obsessió per la imatge, la bàscula, els estudis i l'esport.
• Negar-se a mantenir el pes en el que es considera normal per a l'edat i alçada.
• Utilització de paranys per a evitar el menjar.
• Hiperactivitat (estar en continu moviment).
• Alteracions en l'humor: irritabilitat / depressió.
El major desafiament en el tractament de l'anorèxia nerviosa és ajudar la persona a reconèixer que té una malaltia. La majoria de les persones que pateix aquest tipus de trastorn nega tenir un trastorn alimentari. Si sospites que el teu fill / a podria estar patint un quadre d'anorèxia nerviosa és important buscar ajuda professional per part d'un especialista.
 
A continuació us deixem alguns consells d'actuació en cas de tenir un fill / a amb un diagnòstic d'anorèxia nerviosa:
1. Evitar qualsevol conversa o discussió relacionada amb l'alimentació i l'aspecte físic del fill / a afectat.
2. Evitar comentaris centrats en l'aspecte físic o pes del fill / a, tant negatius com positius. Fins i tot un comentari positiu sobre un millor aspecte pot ser interpretat com un signe d'augment de pes i produir una major restricció de la ingesta.
3. El fill / a ha d'aprendre a alimentar-se de nou per si mateix / a i assumir la seva responsabilitat en la resolució del problema. És fonamental no discutir, exigir o suplicar perquè mengi ja que aquests actes no solen produir cap efecte positiu.
4. Mantenir una actitud positiva per afrontar el trastorn. Culpabilitzar el fill / a o pensar en els errors comesos com a pares només serveix per a generar malestar i desànim.
5. Els progenitors han de mantenir una actitud unitària i homogènia per poder estar d'acord en la manera d'afrontar els problemes i per marcar unes normes clares de la seva conducta.

  

Anna Vilar Garcès

Col·legiada 19-395

El passat 24 d'octubre la nostra logopeda Alicia Bailey va ser ponent a la I Jornada de Dislèxia organitzada per ADA ( Associació De Dislèxia d'Aragó ) i Integratek que es va realitzar en el col·legi Hijas de San José de la capital aragonesa .

La ponència d'Alicia estava dirigida a logopedes i professionals de l'educació i tractava sobre l'avaluació i la intervenció en la dislèxia des d'un enfocament pràctic .

Allà vam coincidir amb companys i amics com Luz Rello o Marisa de l'Associació Aragonesa de Lectura Fàcil .

Moltes gràcies per convidar-nos , va ser un plaer estar amb tots vosaltres.

 

 

Les emocions són respostes fisiològiques que ens dóna l’organisme i que ens ajuden a reaccionar davant de situacions inesperades de diferent índole. Cada persona experimenta una emoció de forma particular, d’acord amb les seves experiències prèvies, els seus aprenentatges propis i la situació concreta en què es troba.

Totes les emocions, tant les que es consideren negatives com les positives són vàlides i necessàries en una criatura per tal d’aprendre a desenvolupar-se en el seu dia a dia. És important que els nens tinguin una bona capacitat d’intel·ligència emocional per tal que aprenguin a manejar-se amb els seus estats emocionals de forma adequada. Per aconseguir que el nen aprengui a manejar les seves pròpies emocions és important que els adults, tant pares com professionals, els ensenyem a regular i controlar els seus estats emocionals.

MutKids és un joc de cartes que ajuda a treballar la maduració emocional dels infants, d’una manera lúdica i entretinguda. Va destinat a nens de més de cinc anys d’edat i es treballen les quatre emocions bàsiques: tristesa, alegria, ràbia i por.

Els objectius que es pretén assolir amb aquest joc són:

   Crear vincles entre pares i fills.

 Ajudar als infants a aprendre a diferenciar les seves emocions bàsiques, exterioritzar-les i d’aquesta manera, aprendre a gestionar-les.

 Practicar la lectura.

El joc consta de 25 cartes de colors amb 25 preguntes emocionals. Es col·loquen les cartes de cap per avall, el nen escull un dels colors disponibles (groc, vermell, blau o verd), llegeix la pregunta i la desenvolupa amb l’ajuda d’un adult. És important que l’adult mostri una actitud positiva davant la iniciativa de la criatura, de confiança i seguretat. L’infant ha de percebre que els sentiments que experimenta són normals, que els pot tenir qualsevol i que es acceptat pel seu entorn.

A UDITTA fa temps que juguem amb el Mutkids i hem observat resultats molts positius en tots els infants, especialment amb aquells que tenien més dificultats emocionals.

Així que ja sabeu, papis i mamis, aquest Nadal amb Mutkids, a treballar la intel·ligència emocional a casa!

 

Alicia Bailey Garrido 
Logopeda Col. 08-823

Què és Dytective?

La nostra companya Luz Rello, lingüísta i doctora en Ciències de la Computació, està treballant en el projecte Dytective a la Carnegie Mellon University. Dytective és el joc informàtic que està desenvolupant per identificar les persones amb dislèxia i millorar les seves capacitats lingüístiques i atencionals. Els exercicis tenen una base científica i estan dissenyats per a qualsevol edat. Amb la investigació es pretén crear una aplicació capaç de detectar amb un 85% de precisió, a través de jocs, si un nen es troba en risc de patir dislèxia o patir dificultats de lectoescriptura.

I tot això per què?

Com Luz explica: "No hi ha una detecció proactiva de la dislèxia a les escoles actualment. Per això Dytective permet que, a través de divertits jocs de lingüística i atenció de 15 minuts, sapiguem si el nen té algun risc de patir dislèxia. És un sistema barat, no requereix de la presència d'especialista ni equips cars i, des de qualsevol dispositiu amb accés a internet, es pot utilitzar "

I tu com pots ajudar?

Després d'haver estat avaluat en més de 500 nens, Dytective ara fa un pas més en la seva fase de prova a través de la col·laboració amb participants amb dislèxia per optimitzar la prova al màxim possible. És per això que necessitem la teva participació:

- Si ets una persona amb dislèxia si us plau realitza el joc. És molt fàcil, només us portarà uns minuts i gràcies a persones com vosaltres podrem ajudar a molts més.

- Si ets logopeda o mestre, si us plau, fes que els teus alumnes amb dislèxia realitzin el joc en línia. Val la pena que tots els professionals participem. Serem els principals beneficiats.

Per participar:

1. Entra a dytective.com

2. Omple les dades i el consentiment en línia. Participar és anònim.

3. Introdueix el codi que et demanaran. Per obtenir els codis demana'ls a i recorda que és IMPRESCINDIBLE QUE ELS PARTICIPANTS estiguin diagnosticats de dislèxia.

4. Posa't uns cascos i puja el volum de la teva altaveu, escolta les instruccions ia jugar! És una prova així que preneu-ho com el que és, un joc, no importa fallar o fer-ho perfecte, el que necessitem és veure COM ho fan les persones amb dislèxia per a l'estudi.

 

GRÀCIES PER PARTICIPAR

 

Alicia Bailey Garrido

Logopeda Col. 08-823

Segueix-nos a Facebook

23 Novembre 2015
Els infants amb trastorns de conducta són probablement, els que més feina donen tant a les aules com a les famílies. Sovint, el seu diagnòstic no és clar i s’ha d’anar revisant. A més, aquests infants són neurològicament més febles i és habitual que hi hagi commorbilitat amb més trastorns (TEA,TDAH...). Per tant, és molt important que des de la vessant mèdica hi hagi un treball acurat i coordinat entre psicòleg i psiquiatre, per tal de donar pautes a les famílies i altres professionals, així com per ajustar la medicació pertinent si s’escau.
Alhora, cal dur a terme un treball en xarxa que impliqui tant els professionals de la salut, com de l’educació, re educació i família. El treball en equip, consensuat i coordinat pot implicar l’èxit, si cadascú va a la seva, és complicat avançar.
És habitual que els nens i nenes amb conductes disruptives siguin reforçats constantment per les seves accions negatives. És a dir, rep molta atenció quan té alguna conducta inadequada (renyat públicament, castigat, parlem amb la família... esdevé el centre, encara que sigui per un motiu negatiu). Per contra, aquests infants fan moltes altres coses durant el dia, actituds més adequades i positives, i sovint aquestes passen inadvertides. Per tant, el missatge que reben és que si volen que els facin cas s’han de “portar malament”.
Així doncs, la primera premissa bàsica és obviar les conductes inadequades (és la millor manera d’extingir-les) i reforçar qualsevol petit esforç i actitud positiva. Això, des del món escolar, implica acceptar que aquests infants tenen unes necessitats molt concretes i que no poden ser tractats igual que la resta. Per exemple: un nen impulsiu amb TC i hipersensibilitat sensorial. Està treballant dins l’aula, però a mesura que avança el matí, s’esgota, tant de l’esforç d’autocontrol com de suportar el soroll, la calor... Com a docents hem d’acceptar que cal respectar les seves necessitats i oferir una sortida. Si ens avancem, és molt probable que reduïm o fins i tot evitem l’explosió d’aquest infant en una conducta inadequada.
Per últim, no hem de perdre de vista la família, que és el pilar fonamental en l’educació dels infants. Les famílies amb infants amb TC solen estar acostumades a rebre tot un seguit de males notícies referents al comportament del seu fill durant la jornada escolar. Aquests inputs negatius tenen implicacions nefastes per a aquestes famílies: s’exclouen per por a quedar en evidència, provoquen sentiments de vergonya envers el fill o filla, rebuig i falta de confiança al centre que només destaca aspectes negatius de l’infant...
Per tant, cal treballar la relació amb la família. Procurar destacar les capacitats dels infants (que segur que n’hi ha moltes), així com fer-los veure que els entenem, que no són els culpables i que els podem ajudar oferint estratègies que milloraran la conducta del seu fill i en conseqüència el clima en l’ambient familiar. Hem de treballar conjuntament per assolir objectius comuns.
Amb actituds positives i treball conjunt, ens guanyarem la confiança de la família, els ajudarem a veure que el seu fill o filla té moltes potencialitats que cal destacar i els oferirem la seguretat que el més important per ells està en bones mans, que l’estimem i l’ajudem.
Així doncs, tot i que no és una tasca senzilla, amb reforç positiu, adaptacions metodològiques i treball en xarxa i equip, els infants amb TC poden conviure amb la resta, aprenent estratègies que els ajudin a autocontrolar-se i a ser més competents socialment i de ben segur, adults més segurs de sí mateixos i més feliços.
 
 
Olga Belmonte Vila
Mestra d’EE i Psicopedagoga
 
Col·legiada 1388

 

 

Segurament  els vostres fills i filles no necessiten que els hi expliquin com es poden connectar a internet, com jugar a l’últim videojoc que ha sortit al mercat o xatejar amb els seus amics i amigues. Són els infants i joves digitals!

El món virtual s’ha esdevingut uns món d’una forta potencialitat educadora i social, però a la vegada d’un elevat risc. L’acompanyament de l’adult per aprendre a gestionar tota aquesta potencialitat ha d’estar assegurat. Ha de ser un acompanyament que guiï i ensenyi a la vegada, la capacitat crítica per a discernir les informacions fiables de les què no, les normes de seguretat a les xarxes i l’edat a tenir en compte en unes i d’altres;  la tria del videojoc adequat a l’edat i als valors humans que volem potenciar, el temps que utilitzen i s’hi dediquen, etc.

És bo saber que les famílies conteu  amb algunes recomanacions en línia:

 

  •  Internet segura:   http://www.internetsegura.net

           Trobareu un apartat amb recomanacions per a vosaltres i d’altres classificats per edats per als vostres fills i filles.

 

  •  Les regles del joc: http://w3.bcn.es/fitxers/pec/videojocs-cat.077.pdf

           Guia de l’Ajuntament de Barcelona que us orientarà en la tria dels videojocs.

 

  •  Chatdanger: http://www.chatdanger.com/ 

           Recurs en anglès per aprendre a fer un bon ús de les noves tecnologies (xat, mòbil, jocs, etc.)

 

  • Aprender y jugar: http://www.aprendeyjuegacon ea.com/

          Fitxes de videojocs amb informació útil per a realitzar una selecció de jocs adequada.

 

Marta Orozco i Pérez.

Mestra i Psicopedagoga. Col. 768

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies