+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

Quan veiem que els nostres fills tenen dificultats en diferents situacions de la seva vida quotidiana, ja sigui a casa o a l’escola, ens formulen diverses preguntes relacionades amb si ens hem de preocupar o no per aquestes conductes. Alguns exemples són: “És normal per la seva edat fer o dir això?”, “Els altres nens actuen o pensen igual?”, “Desapareixerà aquesta conducta o dificultat amb el temps?”, “¿Jo era així de petit?”

 

Quan es presenta aquesta preocupació alguns pares es responen dient “No, el meu fill no està boig i no necessita anar a un psicòleg” o “No, jo conec el meu fill millor que ningú i l’ajudaré jo mateix/a”, “Al meu fill no li passa res, no té cap trastorn” o “Ja se li passarà...”.

 

Malauradament, aquests comentaris responen a certs tabús que s’han anat formant a la nostra societat degut a la incomprensió o desconeixement en relació a les habilitats i funcions del psicòleg. No es tracta d’etiquetar com a problema o trastorn qualsevol cosa que els passi, sinó que es considera que qualsevol dificultat que estigui influint negativament en la qualitat de vida dels nostres fills és susceptible de ser tractada o intervinguda.

 

Com a exemple, plantegem la següent qüestió: “ Si el meu fill és molt tímid i ho passa malament quan ha de quedar amb altres amics o evita aquestes situacions socials...¿Vol dir que té un problema?”. Nosaltres preferim parlar no de “tenir” un problema, sinó que a aquest nen la timidesa li està impedint relacionar-se més i millor i la seva vida seria molt més rica si millorés l’habilitat per relacionar-se amb els seus iguals. Per tant, ¿Per què no proporcionar-li una ajuda?

 

Aleshores, ¿per què poden ajudar els psicòlegs? Perquè són professionals que s’han format per analitzar i entendre què li està passant al nen o nena i quines estratègies o pautes hem de seguir per millorar aquesta dificultat o problema.

 

El rol neutre del psicòleg facilita aquest procés degut a que és una persona que no està dins de la vida dels seus pacients. No jutgen, no culpen ni es beneficiaran de les vulnerabilitats dels altres. La principal premissa que utilitzem a teràpia per tranquil·litzar a tots els pares que venen preocupats o nerviosos a la nostra consulta és que educar no és una tasca fàcil i que ningú neix sabent què s’ha de fer a cada moment. 

 

 

Andrea Garcia Cabrera

Psicòloga col·legiada nº 19.844

 

 

 

Què és el dol?

És un procés d’adaptació que permet restablir l’equilibri personal i familiar trencat per la mort d’un ésser estimat, que pot suposar gran dolor o desorganització.

Malgrat el patiment que causa, el dol és normal i ajuda a adaptar-se a la pèrdua. En els nens, les manifestacions del dol poden presentar-se immediatament després de la pèrdua o passat un temps. Les més freqüents són:

v  Commoció i confusió davant de la pèrdua de l’ésser estimat.

v  Ira, manifestada en jocs violents, malsons o irritabilitat.

v  Por a perdre a algú altre.

v  Empipament davant d’altres membres de la família.

v  Retrocés a etapes anteriors del desenvolupament o actuant de manera més infantil.

v  La tristesa, que pot manifestar-se amb insomni, pèrdua de gana, falta d’interès per les coses que abans els motivaven, etc.

Què podem fer per ajudar-los a superar aquesta pèrdua?

Ser completament honestos. No apartar-los de la realitat. Els nens són sensibles a la reacció i al plor dels adults, se n’adonen que passa alguna cosa i els afecta.

Quan i com donar la notícia. Encara que resulti dolorós i difícil, és millor informar-los del que passa com més aviat millor. Haurem de buscar un moment i lloc adequats i els ho explicarem amb paraules senzilles, responent a les seves preguntes si en tenen.

S’ha de permetre que participin en els ritus funeraris? Formar part d’aquests actes si ho desitgen, pot ajudar-los a comprendre què és la mort i a iniciar millor el procés de dol. Se’ls pot explicar amb antelació què veurà, què escoltarà i el per què d’aquests ritus.

Animar-los a expressar els seus sentiments. Si la família accepta aquests sentiments, els expressaran més fàcilment.

 

Podeu trobar més informació al següent enllaç:

 http://grupdolestel.cat/category/recursos/dol-nens/

 

MªVictoria Jubert Anfrons

 Psicòloga i Psicopedagoga col. 16747

21 Desembre 2015
L'anorèxia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària que sol afectar adolescents i molt especialment al sexe femení. Es caracteritza per una pèrdua extrema de pes corporal, habitualment secundària a la reducció de la ingesta alimentària, la realització d'exercici físic intens, la inducció del vòmit després dels àpats o l'ús de laxants, diürètics o comprimits dietètics. La persona amb anorèxia nerviosa experimenta una excessiva preocupació i por per augmentar de pes, així com una percepció distorsionada del propi cos.
Alguns dels símptomes que solen presentar les persones amb anorèxia nerviosa i que se solen utilitzar les famílies com a signes d'alarma són els següents:
• Preocupació excessiva per la composició calòrica dels aliments i per la preparació dels mateixos.
• Constant sensació de fred.
• Reducció progressiva dels aliments.
• Obsessió per la imatge, la bàscula, els estudis i l'esport.
• Negar-se a mantenir el pes en el que es considera normal per a l'edat i alçada.
• Utilització de paranys per a evitar el menjar.
• Hiperactivitat (estar en continu moviment).
• Alteracions en l'humor: irritabilitat / depressió.
El major desafiament en el tractament de l'anorèxia nerviosa és ajudar la persona a reconèixer que té una malaltia. La majoria de les persones que pateix aquest tipus de trastorn nega tenir un trastorn alimentari. Si sospites que el teu fill / a podria estar patint un quadre d'anorèxia nerviosa és important buscar ajuda professional per part d'un especialista.
 
A continuació us deixem alguns consells d'actuació en cas de tenir un fill / a amb un diagnòstic d'anorèxia nerviosa:
1. Evitar qualsevol conversa o discussió relacionada amb l'alimentació i l'aspecte físic del fill / a afectat.
2. Evitar comentaris centrats en l'aspecte físic o pes del fill / a, tant negatius com positius. Fins i tot un comentari positiu sobre un millor aspecte pot ser interpretat com un signe d'augment de pes i produir una major restricció de la ingesta.
3. El fill / a ha d'aprendre a alimentar-se de nou per si mateix / a i assumir la seva responsabilitat en la resolució del problema. És fonamental no discutir, exigir o suplicar perquè mengi ja que aquests actes no solen produir cap efecte positiu.
4. Mantenir una actitud positiva per afrontar el trastorn. Culpabilitzar el fill / a o pensar en els errors comesos com a pares només serveix per a generar malestar i desànim.
5. Els progenitors han de mantenir una actitud unitària i homogènia per poder estar d'acord en la manera d'afrontar els problemes i per marcar unes normes clares de la seva conducta.

  

Anna Vilar Garcès

Col·legiada 19-395

El passat 24 d'octubre la nostra logopeda Alicia Bailey va ser ponent a la I Jornada de Dislèxia organitzada per ADA ( Associació De Dislèxia d'Aragó ) i Integratek que es va realitzar en el col·legi Hijas de San José de la capital aragonesa .

La ponència d'Alicia estava dirigida a logopedes i professionals de l'educació i tractava sobre l'avaluació i la intervenció en la dislèxia des d'un enfocament pràctic .

Allà vam coincidir amb companys i amics com Luz Rello o Marisa de l'Associació Aragonesa de Lectura Fàcil .

Moltes gràcies per convidar-nos , va ser un plaer estar amb tots vosaltres.

 

 

Les emocions són respostes fisiològiques que ens dóna l’organisme i que ens ajuden a reaccionar davant de situacions inesperades de diferent índole. Cada persona experimenta una emoció de forma particular, d’acord amb les seves experiències prèvies, els seus aprenentatges propis i la situació concreta en què es troba.

Totes les emocions, tant les que es consideren negatives com les positives són vàlides i necessàries en una criatura per tal d’aprendre a desenvolupar-se en el seu dia a dia. És important que els nens tinguin una bona capacitat d’intel·ligència emocional per tal que aprenguin a manejar-se amb els seus estats emocionals de forma adequada. Per aconseguir que el nen aprengui a manejar les seves pròpies emocions és important que els adults, tant pares com professionals, els ensenyem a regular i controlar els seus estats emocionals.

MutKids és un joc de cartes que ajuda a treballar la maduració emocional dels infants, d’una manera lúdica i entretinguda. Va destinat a nens de més de cinc anys d’edat i es treballen les quatre emocions bàsiques: tristesa, alegria, ràbia i por.

Els objectius que es pretén assolir amb aquest joc són:

   Crear vincles entre pares i fills.

 Ajudar als infants a aprendre a diferenciar les seves emocions bàsiques, exterioritzar-les i d’aquesta manera, aprendre a gestionar-les.

 Practicar la lectura.

El joc consta de 25 cartes de colors amb 25 preguntes emocionals. Es col·loquen les cartes de cap per avall, el nen escull un dels colors disponibles (groc, vermell, blau o verd), llegeix la pregunta i la desenvolupa amb l’ajuda d’un adult. És important que l’adult mostri una actitud positiva davant la iniciativa de la criatura, de confiança i seguretat. L’infant ha de percebre que els sentiments que experimenta són normals, que els pot tenir qualsevol i que es acceptat pel seu entorn.

A UDITTA fa temps que juguem amb el Mutkids i hem observat resultats molts positius en tots els infants, especialment amb aquells que tenien més dificultats emocionals.

Així que ja sabeu, papis i mamis, aquest Nadal amb Mutkids, a treballar la intel·ligència emocional a casa!

 

Alicia Bailey Garrido 
Logopeda Col. 08-823

Què és Dytective?

La nostra companya Luz Rello, lingüísta i doctora en Ciències de la Computació, està treballant en el projecte Dytective a la Carnegie Mellon University. Dytective és el joc informàtic que està desenvolupant per identificar les persones amb dislèxia i millorar les seves capacitats lingüístiques i atencionals. Els exercicis tenen una base científica i estan dissenyats per a qualsevol edat. Amb la investigació es pretén crear una aplicació capaç de detectar amb un 85% de precisió, a través de jocs, si un nen es troba en risc de patir dislèxia o patir dificultats de lectoescriptura.

I tot això per què?

Com Luz explica: "No hi ha una detecció proactiva de la dislèxia a les escoles actualment. Per això Dytective permet que, a través de divertits jocs de lingüística i atenció de 15 minuts, sapiguem si el nen té algun risc de patir dislèxia. És un sistema barat, no requereix de la presència d'especialista ni equips cars i, des de qualsevol dispositiu amb accés a internet, es pot utilitzar "

I tu com pots ajudar?

Després d'haver estat avaluat en més de 500 nens, Dytective ara fa un pas més en la seva fase de prova a través de la col·laboració amb participants amb dislèxia per optimitzar la prova al màxim possible. És per això que necessitem la teva participació:

- Si ets una persona amb dislèxia si us plau realitza el joc. És molt fàcil, només us portarà uns minuts i gràcies a persones com vosaltres podrem ajudar a molts més.

- Si ets logopeda o mestre, si us plau, fes que els teus alumnes amb dislèxia realitzin el joc en línia. Val la pena que tots els professionals participem. Serem els principals beneficiats.

Per participar:

1. Entra a dytective.com

2. Omple les dades i el consentiment en línia. Participar és anònim.

3. Introdueix el codi que et demanaran. Per obtenir els codis demana'ls a i recorda que és IMPRESCINDIBLE QUE ELS PARTICIPANTS estiguin diagnosticats de dislèxia.

4. Posa't uns cascos i puja el volum de la teva altaveu, escolta les instruccions ia jugar! És una prova així que preneu-ho com el que és, un joc, no importa fallar o fer-ho perfecte, el que necessitem és veure COM ho fan les persones amb dislèxia per a l'estudi.

 

GRÀCIES PER PARTICIPAR

 

Alicia Bailey Garrido

Logopeda Col. 08-823

Segueix-nos a Facebook

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies