+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

23 Novembre 2015
Els infants amb trastorns de conducta són probablement, els que més feina donen tant a les aules com a les famílies. Sovint, el seu diagnòstic no és clar i s’ha d’anar revisant. A més, aquests infants són neurològicament més febles i és habitual que hi hagi commorbilitat amb més trastorns (TEA,TDAH...). Per tant, és molt important que des de la vessant mèdica hi hagi un treball acurat i coordinat entre psicòleg i psiquiatre, per tal de donar pautes a les famílies i altres professionals, així com per ajustar la medicació pertinent si s’escau.
Alhora, cal dur a terme un treball en xarxa que impliqui tant els professionals de la salut, com de l’educació, re educació i família. El treball en equip, consensuat i coordinat pot implicar l’èxit, si cadascú va a la seva, és complicat avançar.
És habitual que els nens i nenes amb conductes disruptives siguin reforçats constantment per les seves accions negatives. És a dir, rep molta atenció quan té alguna conducta inadequada (renyat públicament, castigat, parlem amb la família... esdevé el centre, encara que sigui per un motiu negatiu). Per contra, aquests infants fan moltes altres coses durant el dia, actituds més adequades i positives, i sovint aquestes passen inadvertides. Per tant, el missatge que reben és que si volen que els facin cas s’han de “portar malament”.
Així doncs, la primera premissa bàsica és obviar les conductes inadequades (és la millor manera d’extingir-les) i reforçar qualsevol petit esforç i actitud positiva. Això, des del món escolar, implica acceptar que aquests infants tenen unes necessitats molt concretes i que no poden ser tractats igual que la resta. Per exemple: un nen impulsiu amb TC i hipersensibilitat sensorial. Està treballant dins l’aula, però a mesura que avança el matí, s’esgota, tant de l’esforç d’autocontrol com de suportar el soroll, la calor... Com a docents hem d’acceptar que cal respectar les seves necessitats i oferir una sortida. Si ens avancem, és molt probable que reduïm o fins i tot evitem l’explosió d’aquest infant en una conducta inadequada.
Per últim, no hem de perdre de vista la família, que és el pilar fonamental en l’educació dels infants. Les famílies amb infants amb TC solen estar acostumades a rebre tot un seguit de males notícies referents al comportament del seu fill durant la jornada escolar. Aquests inputs negatius tenen implicacions nefastes per a aquestes famílies: s’exclouen per por a quedar en evidència, provoquen sentiments de vergonya envers el fill o filla, rebuig i falta de confiança al centre que només destaca aspectes negatius de l’infant...
Per tant, cal treballar la relació amb la família. Procurar destacar les capacitats dels infants (que segur que n’hi ha moltes), així com fer-los veure que els entenem, que no són els culpables i que els podem ajudar oferint estratègies que milloraran la conducta del seu fill i en conseqüència el clima en l’ambient familiar. Hem de treballar conjuntament per assolir objectius comuns.
Amb actituds positives i treball conjunt, ens guanyarem la confiança de la família, els ajudarem a veure que el seu fill o filla té moltes potencialitats que cal destacar i els oferirem la seguretat que el més important per ells està en bones mans, que l’estimem i l’ajudem.
Així doncs, tot i que no és una tasca senzilla, amb reforç positiu, adaptacions metodològiques i treball en xarxa i equip, els infants amb TC poden conviure amb la resta, aprenent estratègies que els ajudin a autocontrolar-se i a ser més competents socialment i de ben segur, adults més segurs de sí mateixos i més feliços.
 
 
Olga Belmonte Vila
Mestra d’EE i Psicopedagoga
 
Col·legiada 1388

 

 

Segurament  els vostres fills i filles no necessiten que els hi expliquin com es poden connectar a internet, com jugar a l’últim videojoc que ha sortit al mercat o xatejar amb els seus amics i amigues. Són els infants i joves digitals!

El món virtual s’ha esdevingut uns món d’una forta potencialitat educadora i social, però a la vegada d’un elevat risc. L’acompanyament de l’adult per aprendre a gestionar tota aquesta potencialitat ha d’estar assegurat. Ha de ser un acompanyament que guiï i ensenyi a la vegada, la capacitat crítica per a discernir les informacions fiables de les què no, les normes de seguretat a les xarxes i l’edat a tenir en compte en unes i d’altres;  la tria del videojoc adequat a l’edat i als valors humans que volem potenciar, el temps que utilitzen i s’hi dediquen, etc.

És bo saber que les famílies conteu  amb algunes recomanacions en línia:

 

  •  Internet segura:   http://www.internetsegura.net

           Trobareu un apartat amb recomanacions per a vosaltres i d’altres classificats per edats per als vostres fills i filles.

 

  •  Les regles del joc: http://w3.bcn.es/fitxers/pec/videojocs-cat.077.pdf

           Guia de l’Ajuntament de Barcelona que us orientarà en la tria dels videojocs.

 

  •  Chatdanger: http://www.chatdanger.com/ 

           Recurs en anglès per aprendre a fer un bon ús de les noves tecnologies (xat, mòbil, jocs, etc.)

 

  • Aprender y jugar: http://www.aprendeyjuegacon ea.com/

          Fitxes de videojocs amb informació útil per a realitzar una selecció de jocs adequada.

 

Marta Orozco i Pérez.

Mestra i Psicopedagoga. Col. 768

26 Octubre 2015

Els trastorns del neurodesenvolupament es caracteritzen per ser alteracions o retards del desenvolupament de les funcions vinculades a la maduració del Sistema Nerviós Central (SNC), iniciant-se en la infància i evolucionant de forma estable durant les següents etapes. Molts dels problemes a l'edat escolar estan relacionats amb alteracions en l'anatomia o en el funcionament d’aquest sistema (SNC). Entre ells podem destacar les dificultats d'aprenentatge (dislèxia, discalcúlia, etc.), els problemes del llenguatge (retards, trastorns, etc.), trastorn per dèficit d'atenció, etc.

 

El cervell infantil està en continu procés de desenvolupament i té una gran capacitat de plasticitat. Això significa que el cervell, l’òrgan director de l'SNC, és dinàmic i les seves connexions es van modificant a mesura que creixem, aprenem, vivim experiències, etc. Encara que aquesta capacitat dura al llarg de tota la vida, és important tenir en compte que els primers anys són els que mostren una major capacitat d'aprenentatge i adaptació. És per això que els tractaments realitzats durant aquesta etapa són més eficaç i els seus efectes s'observen amb molta més rapidesa, afavorint, en els casos que ho permeten, que l'alumne iguali el nivell als seus iguals.

Marta Creus Culubret

 

Psicóloga especialista en neuropsicología infantil

19 Octubre 2015

La deglució atípica o disfuncional, és una de les disfuncions orofacials més comunes que pot interferir, tant en la producció de la parla com en les diferents estructures del sistema orofacial. Per tant, és convenient que es detecti el més aviat possible i així, poder iniciar el tractament més adequat.

L’especialista en VALORAR, PREVENIR, DIAGNOSTICAR i CORREGIR aquesta disfunció és el logopeda.

El tractament miofuncional es duu a terme amb l’objectiu de restablir el problema de deglució, masticació, oclusió, tancament labial, respiració i parla.

 

Quan podem pensar que el nostre fill té deglució atípica?

§  Interposició lingual à pressió anterior o lateral contra les arcades dentàries.

§  Interposició labiodental à manca de contacte labial o succió labial.

§  Moviments associats amb el cap.

§  Salivació.

§  Dificultats en masticació durant la deglució

 

Què pot ajudar a l’aparició de la deglució atípica?

§  Amígdales hipertròfiques.

§  Respiració bucal.

§  Fre lingual o labial.    

La integració sensorial és la capacitat del nostre Sistema Nerviós Central per organitzar i interpretar les informacions que reben els diversos sistemes sensorials -visual, auditiu, gustatiu, olfactiu, tàctil, propioceptiu i vestibular- i poder respondre de forma adequada i entendre el nostre entorn.

 

Quan aquest procés funciona amb normalitat, el nen pot entendre el seu entorn i ser capaç d'autorregular-se i gaudir amb èxit d'una varietat d'experiències que li proporciona la seva vida diària.En alguns casos, però, pot existir un dèficit en la integració sensorial que es manifesta en dificultats en el comportament intencional. La falta de processament sensorial afecta a la manera en com s'experimenten les sensacions i en com les organitzem en un comportament.  L'afectació es pot donar en un o diversos sentits i es tradueix en problemes per integrar diferents tipus d'informació sensorial, com poden ser les imatges, els sons, els sabors, les olors, etc. També podem trobar dificultats a l'hora d'aprendre noves habilitats, per autoorganitzar-se, per regular la seva atenció, participar en jocs i activitats a l'escola i en l'establiment de relacions socials positives.

 

La major part dels nens i nenes amb trastorns de l'espectre autista presenten dificultats d'integració sensorial. Algunes d'aquestes serien:

-  hipersensibilitat als sons

- desincronies entre la visió i l'audició

- existència de balanceig per millorar l'equilibri

- problemes amb la ubicació espacial, de motricitat

Un major impacte en aquest desordre sensorial condiciona moltes de les respostes del nen. Quina sigui la quantitat o intensitat de sentits afectats, majors seran les seves dificultats. Tot i que, això no significa que no puguin ser abordables amb una bona intervenció.

 

Potser ara, tenint en compte tot aquest recull informació, ens és més fàcil entendre i comprendre moltes de les conductes i comportaments observables en nens i nenes amb TEA. És important ser conscients de les moltes dificultats existents en el procés global d'integració sensorial i d'autorregulació, i que limiten significativament el seu aprenentatge i sociabilització.

 

 

CRISTINA ANDÚJAR CASAS

Psicòloga sanitària i Psicopedagoga Col. 21800

07 Octubre 2015

·         És molt important escoltar al nostre fill quan ens està explicant coses. Ha de veure que li dediquem una estona, ens sentem amb ell, el mirem a la cara i l'escoltem sense presses.

·         Parlar al nen, en la mida del possible, de front, perquè pugui veure la nostra boca i observar els moviments articulatoris.

·         Es pot estimular el llenguatge  mitjançant jocs : “veo, veo”, cançons, embarbussaments, contes, llibres de textures...tots ells són pefectes mètodes per interactuar amb ell.

·         Quan el nen assenyali per a dir allò que vol dir, acompanyar el gest amb la producció verbal. D'aquesta manera, l'ajudarem a que faci l'associació gest-paraula d'una manera més ràpida.

·         Estimular-li amb preguntes (què vols, com ho vols, on és, qui és...).

·         Parlar-li des dels primers dies de vida  tot i que sabem que no ens entèn. Al començament no comprendrà el significat de les paraules però sí l'entonació, el ritme...per  passar després a comprendre progressivament tot allò que se li està expressant. En definitiva, s'ha de crear un ambient on regni la comunicació tant verbal com no verbal.

·         Respectar el ritme personal del nen quan s'expressa. No interrompre'l quan explica alguna cosa ni avançar-nos a la seva resposta malgrat sigui tardana.

·         Felicitar-lo quan s'expressa per motivar-lo i reforçar la seva autoestima.

·         Utilitzar un llenguatge correcte. Evitar els infantilismes.

                                                                                                          CHUS DE CASTRO

                                                                                                          Logopeda Col.1959

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies