+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

Últimament no parem de conèixer notícies esfereïdores sobre l’assetjament escolar (bullying) i de l’entorn virtual (ciberbullyin) en nens, nenes i adolescents, fet que ha comportat una alerta sobre aquest tema.


Però, què és el ciberbullying?

 

El ciberbullying es defineix com l’ús dels medis telemàtics (Internet, telefonia mòbil i videojocs online principalment) per exercir l’abús psicològic entre iguals.

 

L’anonimat, la facilitat i disponibilitat per provocar dolor, la dificultat de desenvolupar empatia en l’entorn digital i la immediatesa de les noves tecnologies, són alguns dels factors que fan de l’abús virtual entre iguals un greu problema en la societat actual.

 

Segons els experts, la falta de control sobre aquest mitjà virtual és la que motiva la falta de prevenció. És molt important conscienciar als més joves dels problemes de l’ús irresponsable de la xarxa, per tal d’eradicar aquestes conductes.

 

Falta de consciència  

 

L’entorn virtual s’ha normalitzat tan en la nostra societat que els nens, nenes i adolescents, no prenen consciència dels perills que pot comportar tot allò que comparteixen públicament. Accions tals com penjar determinades fotos d’un mateix, compartir informació íntima i personal o comentar publicacions d’amics i/o desconeguts, pot derivar en accions més greus cap als altres, que avui en dia es perceben com a normals i que, molt pocs, s’atreveixen a denunciar.

 

Netiqueta’t!

 

Netiquétate (http://www.netiquetate.com) és un projecte de Pantallas Amigas on es proposa un codi de convivència i respecte a la privacitat per tal de gaudir amb responsabilitat de la comunitat virtual i les xarxes socials.


 

L’equip UDITTA sempre ha defensat la utilitat de les noves tecnologies com una eina molt potent per gaudir i aprendre, no obstant, creiem que és igual o més important educar en el bon ús i la responsabilitat.

 

Us deixem uns quants enllaços d’interès.


Pantallas amigas. Canal de youtube amb vídeos educatius sobre el ciberbullying
http://www.youtube.com/watch?v=SEC_dOWFN5M&list=PLC186BF9FE0418ED2

Protocol d'actuació escolar enfront del ciberbullying
http://www.prevencionciberbullying.com/protocolo-actuacion-escolar-ciberbullying/

Ciberbullying guia pràctica
http://www.prevencionciberbullying.com/guia-ciberbullying-parry-aftab/

 

MªVictoria Jubert Anfrons

 

Psicòloga i Psicopedagoga col. 16747

 

 

01 Febrer 2016

 

Els nens i nenes mostren una forta curiositat per explorar el seu entorn. Entorn immers de forma natural en el món de les matemàtiques, perquè aquestes no són només xifres, fórmules i algoritmes, sino també l’exploració i la recerca de reptes a solucionar i la gratificació de superar fites.

El joc com eina d’aprenentatge matemàtic facilita enfortir l’esforç per resoldre reptes i permet, gairebé sense que els nens i les nenes se n’adonin, aprendre de manera lúdica i motivadora.

Vet aquí alguns d’entre els moltíssims que podem trobar, ja siguin en botigues educatives especialitzades o bé amb tradició familiar:

 

Els puzzles i els laberints lògics, en els què se’ns donen unes premisses inicials i hem de trobar la distribució de peces o bé com anar d’un lloc a un altre. Elaborar, en definitiva , quina seqüència hem de seguir per resoldre un problema.

 

L’Awalé, un joc fantàstic per treballar el càlcul.  Es tracta d’un joc africà mil·lenari, què hi podem jugar plegats nens i adults!

                                                                                             

El joc de dames i el joc dels escacs. Jugar és posar en acció percepció espacial, estratègia, lògica, concentració, memòria...

 

L’oca i el parxís. Seriació numèrica; conceptes d’anterior i posterior…sumar, restar…

 

Jocs matemàtics diversos, que es poden començar a jugar des de molt petits, Dòmino, Archelino, Hoppers, Rush hour, Crazy office, Camelot...

 

 

Aquí us oferim algunes pàgines on trobareu jocs en línia:

 

http://www.xtec.cat/centres/c5003822/sisena_hora/matematiques.htm#clic

 

http://www.interdidactica.es/jugar.php?lan=ca&game=mt 

 

http://www.edu365.cat/primaria/muds/matematiques/index.htm

 

http://www.jocs-gratis.com/Jocs-Matematiques/

 

Des d’UDITTA animem als nens i nenes a gaudir de les matemàtiques d’una manera lúdica i engrescadora!

 

 

 

Marta Orozco i Pérez.

Mestra i Psicopedagoga. Col. 768

"Ja era hora que un llibre per a infants tractés el rotacisme amb la naturalitat i diversió amb que ho fa El pirata que no sabia dir la R

Marta Vilardell Rodriguez - Logopeda

El capità pirata, amb l'ajuda de la seva colla de galifardeus, rapta a una princesa del tot fora del convencional que, entre altres coses, l'acabarà ajudant a superar el seu rotacisme.

Un llibre molt divertit que ensenya com una persona amb aquesta dificultat també pot ser el que vulgui. Fins i tot pirata... I que, a més, amb voluntat els problemes es poden superar.

Un llibre de la Núria Picornell amb il·lustracions a tot color d'Oskar Barón.

  

Quan veiem que els nostres fills tenen dificultats en diferents situacions de la seva vida quotidiana, ja sigui a casa o a l’escola, ens formulen diverses preguntes relacionades amb si ens hem de preocupar o no per aquestes conductes. Alguns exemples són: “És normal per la seva edat fer o dir això?”, “Els altres nens actuen o pensen igual?”, “Desapareixerà aquesta conducta o dificultat amb el temps?”, “¿Jo era així de petit?”

 

Quan es presenta aquesta preocupació alguns pares es responen dient “No, el meu fill no està boig i no necessita anar a un psicòleg” o “No, jo conec el meu fill millor que ningú i l’ajudaré jo mateix/a”, “Al meu fill no li passa res, no té cap trastorn” o “Ja se li passarà...”.

 

Malauradament, aquests comentaris responen a certs tabús que s’han anat formant a la nostra societat degut a la incomprensió o desconeixement en relació a les habilitats i funcions del psicòleg. No es tracta d’etiquetar com a problema o trastorn qualsevol cosa que els passi, sinó que es considera que qualsevol dificultat que estigui influint negativament en la qualitat de vida dels nostres fills és susceptible de ser tractada o intervinguda.

 

Com a exemple, plantegem la següent qüestió: “ Si el meu fill és molt tímid i ho passa malament quan ha de quedar amb altres amics o evita aquestes situacions socials...¿Vol dir que té un problema?”. Nosaltres preferim parlar no de “tenir” un problema, sinó que a aquest nen la timidesa li està impedint relacionar-se més i millor i la seva vida seria molt més rica si millorés l’habilitat per relacionar-se amb els seus iguals. Per tant, ¿Per què no proporcionar-li una ajuda?

 

Aleshores, ¿per què poden ajudar els psicòlegs? Perquè són professionals que s’han format per analitzar i entendre què li està passant al nen o nena i quines estratègies o pautes hem de seguir per millorar aquesta dificultat o problema.

 

El rol neutre del psicòleg facilita aquest procés degut a que és una persona que no està dins de la vida dels seus pacients. No jutgen, no culpen ni es beneficiaran de les vulnerabilitats dels altres. La principal premissa que utilitzem a teràpia per tranquil·litzar a tots els pares que venen preocupats o nerviosos a la nostra consulta és que educar no és una tasca fàcil i que ningú neix sabent què s’ha de fer a cada moment. 

 

 

Andrea Garcia Cabrera

Psicòloga col·legiada nº 19.844

 

 

 

Què és el dol?

És un procés d’adaptació que permet restablir l’equilibri personal i familiar trencat per la mort d’un ésser estimat, que pot suposar gran dolor o desorganització.

Malgrat el patiment que causa, el dol és normal i ajuda a adaptar-se a la pèrdua. En els nens, les manifestacions del dol poden presentar-se immediatament després de la pèrdua o passat un temps. Les més freqüents són:

v  Commoció i confusió davant de la pèrdua de l’ésser estimat.

v  Ira, manifestada en jocs violents, malsons o irritabilitat.

v  Por a perdre a algú altre.

v  Empipament davant d’altres membres de la família.

v  Retrocés a etapes anteriors del desenvolupament o actuant de manera més infantil.

v  La tristesa, que pot manifestar-se amb insomni, pèrdua de gana, falta d’interès per les coses que abans els motivaven, etc.

Què podem fer per ajudar-los a superar aquesta pèrdua?

Ser completament honestos. No apartar-los de la realitat. Els nens són sensibles a la reacció i al plor dels adults, se n’adonen que passa alguna cosa i els afecta.

Quan i com donar la notícia. Encara que resulti dolorós i difícil, és millor informar-los del que passa com més aviat millor. Haurem de buscar un moment i lloc adequats i els ho explicarem amb paraules senzilles, responent a les seves preguntes si en tenen.

S’ha de permetre que participin en els ritus funeraris? Formar part d’aquests actes si ho desitgen, pot ajudar-los a comprendre què és la mort i a iniciar millor el procés de dol. Se’ls pot explicar amb antelació què veurà, què escoltarà i el per què d’aquests ritus.

Animar-los a expressar els seus sentiments. Si la família accepta aquests sentiments, els expressaran més fàcilment.

 

Podeu trobar més informació al següent enllaç:

 http://grupdolestel.cat/category/recursos/dol-nens/

 

MªVictoria Jubert Anfrons

 Psicòloga i Psicopedagoga col. 16747

21 Desembre 2015
L'anorèxia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària que sol afectar adolescents i molt especialment al sexe femení. Es caracteritza per una pèrdua extrema de pes corporal, habitualment secundària a la reducció de la ingesta alimentària, la realització d'exercici físic intens, la inducció del vòmit després dels àpats o l'ús de laxants, diürètics o comprimits dietètics. La persona amb anorèxia nerviosa experimenta una excessiva preocupació i por per augmentar de pes, així com una percepció distorsionada del propi cos.
Alguns dels símptomes que solen presentar les persones amb anorèxia nerviosa i que se solen utilitzar les famílies com a signes d'alarma són els següents:
• Preocupació excessiva per la composició calòrica dels aliments i per la preparació dels mateixos.
• Constant sensació de fred.
• Reducció progressiva dels aliments.
• Obsessió per la imatge, la bàscula, els estudis i l'esport.
• Negar-se a mantenir el pes en el que es considera normal per a l'edat i alçada.
• Utilització de paranys per a evitar el menjar.
• Hiperactivitat (estar en continu moviment).
• Alteracions en l'humor: irritabilitat / depressió.
El major desafiament en el tractament de l'anorèxia nerviosa és ajudar la persona a reconèixer que té una malaltia. La majoria de les persones que pateix aquest tipus de trastorn nega tenir un trastorn alimentari. Si sospites que el teu fill / a podria estar patint un quadre d'anorèxia nerviosa és important buscar ajuda professional per part d'un especialista.
 
A continuació us deixem alguns consells d'actuació en cas de tenir un fill / a amb un diagnòstic d'anorèxia nerviosa:
1. Evitar qualsevol conversa o discussió relacionada amb l'alimentació i l'aspecte físic del fill / a afectat.
2. Evitar comentaris centrats en l'aspecte físic o pes del fill / a, tant negatius com positius. Fins i tot un comentari positiu sobre un millor aspecte pot ser interpretat com un signe d'augment de pes i produir una major restricció de la ingesta.
3. El fill / a ha d'aprendre a alimentar-se de nou per si mateix / a i assumir la seva responsabilitat en la resolució del problema. És fonamental no discutir, exigir o suplicar perquè mengi ja que aquests actes no solen produir cap efecte positiu.
4. Mantenir una actitud positiva per afrontar el trastorn. Culpabilitzar el fill / a o pensar en els errors comesos com a pares només serveix per a generar malestar i desànim.
5. Els progenitors han de mantenir una actitud unitària i homogènia per poder estar d'acord en la manera d'afrontar els problemes i per marcar unes normes clares de la seva conducta.

  

Anna Vilar Garcès

Col·legiada 19-395

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies