+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

Què és Dytective?

La nostra companya Luz Rello, lingüísta i doctora en Ciències de la Computació, està treballant en el projecte Dytective a la Carnegie Mellon University. Dytective és el joc informàtic que està desenvolupant per identificar les persones amb dislèxia i millorar les seves capacitats lingüístiques i atencionals. Els exercicis tenen una base científica i estan dissenyats per a qualsevol edat. Amb la investigació es pretén crear una aplicació capaç de detectar amb un 85% de precisió, a través de jocs, si un nen es troba en risc de patir dislèxia o patir dificultats de lectoescriptura.

I tot això per què?

Com Luz explica: "No hi ha una detecció proactiva de la dislèxia a les escoles actualment. Per això Dytective permet que, a través de divertits jocs de lingüística i atenció de 15 minuts, sapiguem si el nen té algun risc de patir dislèxia. És un sistema barat, no requereix de la presència d'especialista ni equips cars i, des de qualsevol dispositiu amb accés a internet, es pot utilitzar "

I tu com pots ajudar?

Després d'haver estat avaluat en més de 500 nens, Dytective ara fa un pas més en la seva fase de prova a través de la col·laboració amb participants amb dislèxia per optimitzar la prova al màxim possible. És per això que necessitem la teva participació:

- Si ets una persona amb dislèxia si us plau realitza el joc. És molt fàcil, només us portarà uns minuts i gràcies a persones com vosaltres podrem ajudar a molts més.

- Si ets logopeda o mestre, si us plau, fes que els teus alumnes amb dislèxia realitzin el joc en línia. Val la pena que tots els professionals participem. Serem els principals beneficiats.

Per participar:

1. Entra a dytective.com

2. Omple les dades i el consentiment en línia. Participar és anònim.

3. Introdueix el codi que et demanaran. Per obtenir els codis demana'ls a i recorda que és IMPRESCINDIBLE QUE ELS PARTICIPANTS estiguin diagnosticats de dislèxia.

4. Posa't uns cascos i puja el volum de la teva altaveu, escolta les instruccions ia jugar! És una prova així que preneu-ho com el que és, un joc, no importa fallar o fer-ho perfecte, el que necessitem és veure COM ho fan les persones amb dislèxia per a l'estudi.

 

GRÀCIES PER PARTICIPAR

 

Alicia Bailey Garrido

Logopeda Col. 08-823

Segueix-nos a Facebook

23 Novembre 2015
Els infants amb trastorns de conducta són probablement, els que més feina donen tant a les aules com a les famílies. Sovint, el seu diagnòstic no és clar i s’ha d’anar revisant. A més, aquests infants són neurològicament més febles i és habitual que hi hagi commorbilitat amb més trastorns (TEA,TDAH...). Per tant, és molt important que des de la vessant mèdica hi hagi un treball acurat i coordinat entre psicòleg i psiquiatre, per tal de donar pautes a les famílies i altres professionals, així com per ajustar la medicació pertinent si s’escau.
Alhora, cal dur a terme un treball en xarxa que impliqui tant els professionals de la salut, com de l’educació, re educació i família. El treball en equip, consensuat i coordinat pot implicar l’èxit, si cadascú va a la seva, és complicat avançar.
És habitual que els nens i nenes amb conductes disruptives siguin reforçats constantment per les seves accions negatives. És a dir, rep molta atenció quan té alguna conducta inadequada (renyat públicament, castigat, parlem amb la família... esdevé el centre, encara que sigui per un motiu negatiu). Per contra, aquests infants fan moltes altres coses durant el dia, actituds més adequades i positives, i sovint aquestes passen inadvertides. Per tant, el missatge que reben és que si volen que els facin cas s’han de “portar malament”.
Així doncs, la primera premissa bàsica és obviar les conductes inadequades (és la millor manera d’extingir-les) i reforçar qualsevol petit esforç i actitud positiva. Això, des del món escolar, implica acceptar que aquests infants tenen unes necessitats molt concretes i que no poden ser tractats igual que la resta. Per exemple: un nen impulsiu amb TC i hipersensibilitat sensorial. Està treballant dins l’aula, però a mesura que avança el matí, s’esgota, tant de l’esforç d’autocontrol com de suportar el soroll, la calor... Com a docents hem d’acceptar que cal respectar les seves necessitats i oferir una sortida. Si ens avancem, és molt probable que reduïm o fins i tot evitem l’explosió d’aquest infant en una conducta inadequada.
Per últim, no hem de perdre de vista la família, que és el pilar fonamental en l’educació dels infants. Les famílies amb infants amb TC solen estar acostumades a rebre tot un seguit de males notícies referents al comportament del seu fill durant la jornada escolar. Aquests inputs negatius tenen implicacions nefastes per a aquestes famílies: s’exclouen per por a quedar en evidència, provoquen sentiments de vergonya envers el fill o filla, rebuig i falta de confiança al centre que només destaca aspectes negatius de l’infant...
Per tant, cal treballar la relació amb la família. Procurar destacar les capacitats dels infants (que segur que n’hi ha moltes), així com fer-los veure que els entenem, que no són els culpables i que els podem ajudar oferint estratègies que milloraran la conducta del seu fill i en conseqüència el clima en l’ambient familiar. Hem de treballar conjuntament per assolir objectius comuns.
Amb actituds positives i treball conjunt, ens guanyarem la confiança de la família, els ajudarem a veure que el seu fill o filla té moltes potencialitats que cal destacar i els oferirem la seguretat que el més important per ells està en bones mans, que l’estimem i l’ajudem.
Així doncs, tot i que no és una tasca senzilla, amb reforç positiu, adaptacions metodològiques i treball en xarxa i equip, els infants amb TC poden conviure amb la resta, aprenent estratègies que els ajudin a autocontrolar-se i a ser més competents socialment i de ben segur, adults més segurs de sí mateixos i més feliços.
 
 
Olga Belmonte Vila
Mestra d’EE i Psicopedagoga
 
Col·legiada 1388

 

 

Segurament  els vostres fills i filles no necessiten que els hi expliquin com es poden connectar a internet, com jugar a l’últim videojoc que ha sortit al mercat o xatejar amb els seus amics i amigues. Són els infants i joves digitals!

El món virtual s’ha esdevingut uns món d’una forta potencialitat educadora i social, però a la vegada d’un elevat risc. L’acompanyament de l’adult per aprendre a gestionar tota aquesta potencialitat ha d’estar assegurat. Ha de ser un acompanyament que guiï i ensenyi a la vegada, la capacitat crítica per a discernir les informacions fiables de les què no, les normes de seguretat a les xarxes i l’edat a tenir en compte en unes i d’altres;  la tria del videojoc adequat a l’edat i als valors humans que volem potenciar, el temps que utilitzen i s’hi dediquen, etc.

És bo saber que les famílies conteu  amb algunes recomanacions en línia:

 

  •  Internet segura:   http://www.internetsegura.net

           Trobareu un apartat amb recomanacions per a vosaltres i d’altres classificats per edats per als vostres fills i filles.

 

  •  Les regles del joc: http://w3.bcn.es/fitxers/pec/videojocs-cat.077.pdf

           Guia de l’Ajuntament de Barcelona que us orientarà en la tria dels videojocs.

 

  •  Chatdanger: http://www.chatdanger.com/ 

           Recurs en anglès per aprendre a fer un bon ús de les noves tecnologies (xat, mòbil, jocs, etc.)

 

  • Aprender y jugar: http://www.aprendeyjuegacon ea.com/

          Fitxes de videojocs amb informació útil per a realitzar una selecció de jocs adequada.

 

Marta Orozco i Pérez.

Mestra i Psicopedagoga. Col. 768

26 Octubre 2015

Els trastorns del neurodesenvolupament es caracteritzen per ser alteracions o retards del desenvolupament de les funcions vinculades a la maduració del Sistema Nerviós Central (SNC), iniciant-se en la infància i evolucionant de forma estable durant les següents etapes. Molts dels problemes a l'edat escolar estan relacionats amb alteracions en l'anatomia o en el funcionament d’aquest sistema (SNC). Entre ells podem destacar les dificultats d'aprenentatge (dislèxia, discalcúlia, etc.), els problemes del llenguatge (retards, trastorns, etc.), trastorn per dèficit d'atenció, etc.

 

El cervell infantil està en continu procés de desenvolupament i té una gran capacitat de plasticitat. Això significa que el cervell, l’òrgan director de l'SNC, és dinàmic i les seves connexions es van modificant a mesura que creixem, aprenem, vivim experiències, etc. Encara que aquesta capacitat dura al llarg de tota la vida, és important tenir en compte que els primers anys són els que mostren una major capacitat d'aprenentatge i adaptació. És per això que els tractaments realitzats durant aquesta etapa són més eficaç i els seus efectes s'observen amb molta més rapidesa, afavorint, en els casos que ho permeten, que l'alumne iguali el nivell als seus iguals.

Marta Creus Culubret

 

Psicóloga especialista en neuropsicología infantil

19 Octubre 2015

La deglució atípica o disfuncional, és una de les disfuncions orofacials més comunes que pot interferir, tant en la producció de la parla com en les diferents estructures del sistema orofacial. Per tant, és convenient que es detecti el més aviat possible i així, poder iniciar el tractament més adequat.

L’especialista en VALORAR, PREVENIR, DIAGNOSTICAR i CORREGIR aquesta disfunció és el logopeda.

El tractament miofuncional es duu a terme amb l’objectiu de restablir el problema de deglució, masticació, oclusió, tancament labial, respiració i parla.

 

Quan podem pensar que el nostre fill té deglució atípica?

§  Interposició lingual à pressió anterior o lateral contra les arcades dentàries.

§  Interposició labiodental à manca de contacte labial o succió labial.

§  Moviments associats amb el cap.

§  Salivació.

§  Dificultats en masticació durant la deglució

 

Què pot ajudar a l’aparició de la deglució atípica?

§  Amígdales hipertròfiques.

§  Respiració bucal.

§  Fre lingual o labial.    

13 Octubre 2015

La integració sensorial és la capacitat del nostre Sistema Nerviós Central per organitzar i interpretar les informacions que reben els diversos sistemes sensorials -visual, auditiu, gustatiu, olfactiu, tàctil, propioceptiu i vestibular- i poder respondre de forma adequada i entendre el nostre entorn.

 

Quan aquest procés funciona amb normalitat, el nen pot entendre el seu entorn i ser capaç d'autorregular-se i gaudir amb èxit d'una varietat d'experiències que li proporciona la seva vida diària.En alguns casos, però, pot existir un dèficit en la integració sensorial que es manifesta en dificultats en el comportament intencional. La falta de processament sensorial afecta a la manera en com s'experimenten les sensacions i en com les organitzem en un comportament.  L'afectació es pot donar en un o diversos sentits i es tradueix en problemes per integrar diferents tipus d'informació sensorial, com poden ser les imatges, els sons, els sabors, les olors, etc. També podem trobar dificultats a l'hora d'aprendre noves habilitats, per autoorganitzar-se, per regular la seva atenció, participar en jocs i activitats a l'escola i en l'establiment de relacions socials positives.

 

La major part dels nens i nenes amb trastorns de l'espectre autista presenten dificultats d'integració sensorial. Algunes d'aquestes serien:

-  hipersensibilitat als sons

- desincronies entre la visió i l'audició

- existència de balanceig per millorar l'equilibri

- problemes amb la ubicació espacial, de motricitat

Un major impacte en aquest desordre sensorial condiciona moltes de les respostes del nen. Quina sigui la quantitat o intensitat de sentits afectats, majors seran les seves dificultats. Tot i que, això no significa que no puguin ser abordables amb una bona intervenció.

 

Potser ara, tenint en compte tot aquest recull informació, ens és més fàcil entendre i comprendre moltes de les conductes i comportaments observables en nens i nenes amb TEA. És important ser conscients de les moltes dificultats existents en el procés global d'integració sensorial i d'autorregulació, i que limiten significativament el seu aprenentatge i sociabilització.

 

 

CRISTINA ANDÚJAR CASAS

Psicòloga sanitària i Psicopedagoga Col. 21800

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies