+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

01 Març 2016

És conegut per tots que en processos de separació i divorci, i no només en el procés si no durant els anys d’infància i adolescència dels fills, tot i que inclús en un inici la separació hagi esdevingut amistosa, certes actuacions per part de la nostra ex parella que no prevèiem i que ens resulten incorrectes van generant disputes entre els pares que acaben afectant l’estat emocional i de conducta dels fills.

En ocasions, un dels progenitors o els dos, realitzen comentaris negatius als nens sobre la vida de l’altre progenitor que generen confusió i fins i tot sentiments de ràbia/culpa/responsabilitat en relació a la situació viscuda. Molts d’aquests comentaris o actituds no són del tot conscients i poc a poc anem perdent el nord en aquest procés. De fet, moltes persones no entenen com certs pares perden tan les bones formes o no controlen les seves verbalitzacions.  No obstant, si una situació es dóna tan freqüentment i té un índex tan elevat de prevalença, vol dir que és un procés difícil de controlar i que de manera gradual ens veiem immersos, incloent també la figura que tant volem salvar que és la dels nostres fills.

A aquest concepte en el qual un dels progenitors introdueix creences negatives, infundades o no, envers l’altre progenitor, fent que el seu fill cregui aquests fets de manera que acabi actuant en conseqüència, s’anomena alienació parental. El conjunt de símptomes que el nen pot arribar a presentar producte d’aquesta situació se l’anomena Síndrome d’Alienació Parental. No obstant, tot i que el concepte alienació parental sí que està reconegut en l’àmbit jurídic, en l’àmbit científic no ho està, per la qual cosa no està inclòs en el manual de trastorns mentals (DSM-V) ni ho inclou la Organització Mundial de la Salud (OMS).

Tot i així, el concepte i les característiques de les que parlem sí que  es poden identificar, prevenir i resoldre, amb l’objectiu que els nens pateixin el menys possible en aquests processos i en els anys que li queden vivint entre dues llars.

A continuació, exposem una sèrie de recomanacions a tenir en compte amb l’objectiu de perjudicar el menys possible als nostres fills en un procés dur en el qual els nens estan especialment vulnerables pels canvis succeïts en les seves vides i per la situació de pèrdua (depenent de la custodia) que poden estar experimentant: 

-          Si no tenim bona relació amb la mare o pare biològic del nen, intentar aparentar que sí que hi ha bona relació. Quan ens truqui, parlar de manera educada i fins i tot preguntar com està, tot i que l’altra persona no estigui per la tasca a l’altra banda del telèfon. El nostre fill estarà molt més tranquil si té la sensació que els seus pares tenen bona relació tot i que hagin decidit separar-se.

-          No fer verbalitzacions negatives sobre l’altre progenitor davant d’ells; ni referent a actes o situacions amb les que som crítics.

-          No desacreditar les pautes de conducta (càstigs, reforços) fets per l’altre progenitor. Si recolzem el disgust del nen referent a una pauta o càstig que ha posat el pare o la mare, estarem formant una aliança amb el nen que no sempre estarà basada en la realitat.

Quan els nens veuen que els seus pares no estan d’acord, aprenen molt fàcilment a aprofitar aquestes desavinences en benefici propi, de manera que no explicaran tota la veritat o poden tergiversar les informacions per lliurar-se d’un càstig o per a que se’ls recolzi emocionalment.

-          No entrar a parlar de temes econòmics. Cada pare té una situació econòmica diferent i si entrem a comentar el que la mare o el pare ha pagat o no ha pagat, el nen estarà aprenent implícitament a relacionar el valor econòmic amb el valor emocional. Per exemple: “El meu pare m’està dient que la meva mare no em paga l’escola, amb la qual cosa no es preocupa pels meus estudis. Si el meu pare s’enfada tan perquè no em paga els estudis i això vol dir que no m’estima, jo valoraré que si en algun moment algú no em compra alguna cosa que jo considero que necessito, això vol dir que no es preocupa per mi”.

-          Per últim, i potser la recomanació més difícil a seguir: tot i que ens arribi que l’ex parella està parlant malament de nosaltres el millor es no entrar al joc a desqualificar també al progenitor que ha iniciat la disputa. El recomanable es desmentir aquesta informació sense entrar o rebaixar-se al nivell de l’altre. Hem de recordar que els fets parlen més que les paraules, amb el temps, els nostres fills sabran valorar l’esforç que hagi fet cadascun amb els seus respectius fills.

Andrea Garcia

Psicòloga col. Núm. 19.844

 

 

El Trastorn de l’Espectre Autista és un trastorn del neurodesenvolupament que té una alta prevalença. El TEA afecta la percepció i el processament cerebral de la informació. De la mateixa manera que passa amb les persones neurotípiques o amb la resta de trastorns del neurodesenvolupament, dins del col·lectiu TEA hi ha persones molt diverses.

En podem trobar en commorbilitat amb Retard Mental, amb un QI dins la normalitat i fins i tot amb QI alts i amb talents especials.  

Dins la diversitat de les persones dins l’Espectre Autista totes elles mostren, en major o menor grau una alteració significativa en el desenvolupament de les habilitats de la comunicació, el llenguatge i la relació social. A més a més, manifesten interessos restringits i conductes repetitives i estereotipades.

Està demostrat dels beneficis del diagnòstic precoç així com d’una intervenció psicoeducativa especialitzada i amb certa intensitat. Per aquest motiu, és molt important que les famílies de les persones amb TEA s’informin i es formin per tal de contribuir en la intensitat de la intervenció. I dins de les famílies, els germans i germanes hi juguen un paper molt important. Us recomanem el vídeo “Mi hermanito de la Luna”:

 

https://www.youtube.com/watch?v=0HRD310kVOY

Olga Belmonte Vila

                                                                                                                                                                           Mestra d’EE i Psicopedagoga Col·legiada 1388

                                                                                                                                     

Les tècniques de relaxació permeten que l’infant conegui les seves pròpies emocions i sensacions, arribant a reconèixer-les i controlar-les, podent gaudir d’un estat de serenor i benestar.

Amb infants s’acostumen a utilitzar quan apareixen problemes per gestionar les emocions negatives ( ira, agressivitat, ansietat, impulsivitat...), també molt recomanable amb nens amb TDAH.

El primer pas es treballar la tècnica amb l’adult a partir d’una guia de diferenciació entre tensió i relaxació dels diferents grups musculars per que l’infant pugui reconèixer que davant una situació desagradable els músculs es tensen i que hi ha estratègies per a poder controlar aquestes sensacions.

Un cop apresa la tècnica, l’infant podrà practicar-la de manera autònoma, sent recomanable fer-ho de manera habitual amb l’objectiu de poder reconèixer els seus indicadors de malestar abans de l’aparició d’una reacció desmesurada davant una determinada situació.

Per a més informació, no dubteu en consultar-nos o doneu una ullada a la web tècnica de relaxació progressiva de Jacobson.

 

Neus Dalmau Arís

Psicòloga col·legiada nº 21501

Últimament no parem de conèixer notícies esfereïdores sobre l’assetjament escolar (bullying) i de l’entorn virtual (ciberbullyin) en nens, nenes i adolescents, fet que ha comportat una alerta sobre aquest tema.


Però, què és el ciberbullying?

 

El ciberbullying es defineix com l’ús dels medis telemàtics (Internet, telefonia mòbil i videojocs online principalment) per exercir l’abús psicològic entre iguals.

 

L’anonimat, la facilitat i disponibilitat per provocar dolor, la dificultat de desenvolupar empatia en l’entorn digital i la immediatesa de les noves tecnologies, són alguns dels factors que fan de l’abús virtual entre iguals un greu problema en la societat actual.

 

Segons els experts, la falta de control sobre aquest mitjà virtual és la que motiva la falta de prevenció. És molt important conscienciar als més joves dels problemes de l’ús irresponsable de la xarxa, per tal d’eradicar aquestes conductes.

 

Falta de consciència  

 

L’entorn virtual s’ha normalitzat tan en la nostra societat que els nens, nenes i adolescents, no prenen consciència dels perills que pot comportar tot allò que comparteixen públicament. Accions tals com penjar determinades fotos d’un mateix, compartir informació íntima i personal o comentar publicacions d’amics i/o desconeguts, pot derivar en accions més greus cap als altres, que avui en dia es perceben com a normals i que, molt pocs, s’atreveixen a denunciar.

 

Netiqueta’t!

 

Netiquétate (http://www.netiquetate.com) és un projecte de Pantallas Amigas on es proposa un codi de convivència i respecte a la privacitat per tal de gaudir amb responsabilitat de la comunitat virtual i les xarxes socials.


 

L’equip UDITTA sempre ha defensat la utilitat de les noves tecnologies com una eina molt potent per gaudir i aprendre, no obstant, creiem que és igual o més important educar en el bon ús i la responsabilitat.

 

Us deixem uns quants enllaços d’interès.


Pantallas amigas. Canal de youtube amb vídeos educatius sobre el ciberbullying
http://www.youtube.com/watch?v=SEC_dOWFN5M&list=PLC186BF9FE0418ED2

Protocol d'actuació escolar enfront del ciberbullying
http://www.prevencionciberbullying.com/protocolo-actuacion-escolar-ciberbullying/

Ciberbullying guia pràctica
http://www.prevencionciberbullying.com/guia-ciberbullying-parry-aftab/

 

MªVictoria Jubert Anfrons

 

Psicòloga i Psicopedagoga col. 16747

 

 

01 Febrer 2016

 

Els nens i nenes mostren una forta curiositat per explorar el seu entorn. Entorn immers de forma natural en el món de les matemàtiques, perquè aquestes no són només xifres, fórmules i algoritmes, sino també l’exploració i la recerca de reptes a solucionar i la gratificació de superar fites.

El joc com eina d’aprenentatge matemàtic facilita enfortir l’esforç per resoldre reptes i permet, gairebé sense que els nens i les nenes se n’adonin, aprendre de manera lúdica i motivadora.

Vet aquí alguns d’entre els moltíssims que podem trobar, ja siguin en botigues educatives especialitzades o bé amb tradició familiar:

 

Els puzzles i els laberints lògics, en els què se’ns donen unes premisses inicials i hem de trobar la distribució de peces o bé com anar d’un lloc a un altre. Elaborar, en definitiva , quina seqüència hem de seguir per resoldre un problema.

 

L’Awalé, un joc fantàstic per treballar el càlcul.  Es tracta d’un joc africà mil·lenari, què hi podem jugar plegats nens i adults!

                                                                                             

El joc de dames i el joc dels escacs. Jugar és posar en acció percepció espacial, estratègia, lògica, concentració, memòria...

 

L’oca i el parxís. Seriació numèrica; conceptes d’anterior i posterior…sumar, restar…

 

Jocs matemàtics diversos, que es poden començar a jugar des de molt petits, Dòmino, Archelino, Hoppers, Rush hour, Crazy office, Camelot...

 

 

Aquí us oferim algunes pàgines on trobareu jocs en línia:

 

http://www.xtec.cat/centres/c5003822/sisena_hora/matematiques.htm#clic

 

http://www.interdidactica.es/jugar.php?lan=ca&game=mt 

 

http://www.edu365.cat/primaria/muds/matematiques/index.htm

 

http://www.jocs-gratis.com/Jocs-Matematiques/

 

Des d’UDITTA animem als nens i nenes a gaudir de les matemàtiques d’una manera lúdica i engrescadora!

 

 

 

Marta Orozco i Pérez.

Mestra i Psicopedagoga. Col. 768

"Ja era hora que un llibre per a infants tractés el rotacisme amb la naturalitat i diversió amb que ho fa El pirata que no sabia dir la R

Marta Vilardell Rodriguez - Logopeda

El capità pirata, amb l'ajuda de la seva colla de galifardeus, rapta a una princesa del tot fora del convencional que, entre altres coses, l'acabarà ajudant a superar el seu rotacisme.

Un llibre molt divertit que ensenya com una persona amb aquesta dificultat també pot ser el que vulgui. Fins i tot pirata... I que, a més, amb voluntat els problemes es poden superar.

Un llibre de la Núria Picornell amb il·lustracions a tot color d'Oskar Barón.

  

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies