+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

El joc, és un acte que observem en els cadells de moltes espècies i que es considera bàsic per al desenvolupament físic i cerebral, i en els humans també per l'emocional i la construcció de la identitat i valors dels nostres cadells.

El joc simbòlic és com es diu a la manera de jugar que tenen els nens quan imiten l'acte de servir un cafè encara que no hagi líquid a la cafetera de joguina, quan juguen a pares o a mares o als metges. És una forma de divertir-se i també d'experimentar el món adult i desenvolupar capacitats i actituds de col·laboració i intercanvi amb els companys de joc.

Però el joc simbòlic va més enllà; té un component sensorial important que contribueix al desenvolupament de certes habilitats que no aporten un altre tipus de jocs, a més ajuda al desenvolupament de la imaginació, la creativitat, l'intercanvi, la negociació i genera plaer. El nen explora els sentits i sentiments quan abraça o mima un peluix o pentina a la seva nina preferida. Aquests aprenentatges són qualitativament diferents als adquirits a nivell formal a l'escola o en un altre tipus de jocs, virtuals, físics, normatius o educatius.

Avui dia és freqüent observar com els més petits accedeixen cada vegada abans al món virtual a través dels jocs. Sovint estan molt accessibles per a ells i de vegades de manera poc supervisada i limitada per l'adult. El joc virtual no és "dolent" en si, però s'ha d'acompanyar i ajudar els fills a gestionar el temps d'ús i mai substituir el joc amb altres nens de forma real.

El joc educatiu també és important, però cal tenir molt en compte l'edat. Un nen de dos anys no accedirà a activitats de nombres i lògica perquè la seva etapa de desenvolupament li demana una experimentació sensorial del seu cos i el dels altres. La sobreestimulació a què els sotmetem a vegades ens fan pensar que és molt millor regalar-li un correpassadissos amb lletres o números o galledes encaixables que un que només tingui un petit calaix per transportar objectes, el que, per la seva etapa evolutiva serà més útil .

Cal entendre que el joc és una de les activitats més crucials de la infància i que és de vital importància per al desenvolupament físic i psicològic. L'absència de motivació pel joc en un nen, sovint és indicador de patologia psicològica o emocional. No hem d'oblidar complementar l'aprenentatge formal a l'escola amb el, tan important i cada vegada menys respectat, temps de joc.

 

Eva Espanya Chamorro

Psicòloga Clínica Col·legiada 22304

La separació dels pares és sempre per als nens una experiència dolorosa. Excepte en comptades excepcions, a la separació s'arriba després de decepcions, discussions i molta tensió en la vida familiar de la qual el nen o la nena és testimoni. És important tenir present que els pares es veuen a si mateixos com a exparelles, però des de la perspectiva dels nens continuen sent percebuts d'igual forma: com el seu papà i la seva mamà.

A continuació enumerem algunes pautes que tots dos pares haurien de seguir per a minimitzar els danys que es poden derivar del canvi que suposa la separació en la vida dels nens:

 

1. Explicar la decisió de manera conjunta i explicar com quedarà la situació a partir d’ara: amb qui viuran, com s’organitzaran, etc. “Papà i mamà anem a deixar de viure junts, però et seguirem estimant igual i seguirem cuidant-te…”

 

2. Eliminar l’esperança de reconciliació. És normal que els nens petits no entenguin que la decisió és definitiva i segueixin preguntant quan tornaran a viure junts.

 

3. Eliminar sentiments de culpa. Deixar molt clar que es tracta d'una decisió que prenen els pares com a “majors” i que ells n’estan al marge, que no ha influït ni el seu comportament, ni el seu rendiment en els estudis...

 

4. Afavorir la comunicació i la relació amb els dos pares i les respectives famílies, i mai parlar malament de la exparella.

 

5. Mantenir informada a l’exparella de les circumstàncies més rellevants.

 

6. No sortreure-li informació. Els obliga a delatar a l'altre, a ser deslleial i d'alguna forma, a prendre partit per un dels membres de la parella.

 

7. No tractar de comprar al nen o la nena per a guanyar el seu afecte o reconeixement.

 

8. Consensuar i mantenir unes normes bàsiques d’educació al marge d'amb qui estigui el nen.

 

 

Elena Heras López

Psicòloga Clínica Col·legiada 15880 

Quan hem de treballar l'estructuració gramatical amb els nens, utilitzem material molt visual perquè sabem que és el que els motiva més a banda de que facilita molt la tasca.

Amb el joc PICTO-DADOS DE CUENTOS CLÁSICOS els nens inventen històries meravelloses d'animals que parlen, prínceps que rescaten a princeses, personatges que desfan encanteris o simplement nenes que van a l'escola i es troben un objecte estrany al carrer.

Moltes de les coses que hi caben al seu cap poden materialitzar-se amb aquest joc i, el millor de tot, sempre disposen del suport visual per saber si ho estan fent bé o no.

 

Es tracta d'agafar a l'atzar un dau d'entre els grocs (personatges), un altre d'entre els verds (accions), un altre d'entre els taronges (complements) i un altre d'entre els blaus (adverbis). Ara només cal lligar tots els elements, utilitzar els connectors adequats i...VOILÀ! JA TENIM LA HISTÒRIA!

CHUS DE CASTRO SÁNCHEZ

 

                                                                                    Logopeda Col.1959

Quan preveiem que el nostre fill serà intervingut quirúrgicament ens sorgeixen molts dubtes i preocupacions sobre com hem de  preparar el nostre fill per a que no ho passi malament o la situació no li resulti violenta,  sobretot si el nostre fill o filla té entre 4 i 7 anys.

 

A continuació, oferim algunes pautes i recursos per a la preparació dels nens en aquestes circumstàncies:

 

1 - El primer és estar ben informat del procés que es seguirà per poder preparar l'infant, és a dir, saber on el portaran primer, qui vindrà a buscar-lo, com i quan li posaran l'anestèsia, quan i on l'accés és permès als pares , etc..

 

2. Quan comencem a comunicar-li al nen el que succeirà, és primordial mantenir una actitud molt calmada, que no se’ns vegi tensos ni nerviosos. No mentirem, només disfressarem la veritat i utilitzarem un llenguatge senzill i adaptat al seu nivell de comprensió i maduresa. Per això,  és important saber els passos del procés, per tal de poder avançar-li la realitat del que succeirà.

 

 

3. El missatge ha de dirigir-se a que el metge l'ajudarà a que torni a estar bé. Ha de quedar reflectit com un heroi o com algú que fa coses que pocs poden. Quan arribeu allà l'interessant seria fins i tot saber el nom del metge que farà l’operació per tal que el nen ho sàpiga.

 

 

4. Uns dies abans a l’operació, escolliu un conte (o inventeu un vosaltres mateixos) sobre un nen que va a l'hospital i allà li passen coses divertides. Poseu-lo en context que aquest nen tenia por quan va arribar a aquest lloc perquè totes les parets eren blanques, no coneixia ningú, era diferent a estar a casa, etc. (és a dir, dir la veritat) però que finalment el metge el va ajudar i que va conèixer més nens que estaven en la mateixa situació. El personatge que decidiu com a protagonista de la història cal que atregui al seu fill, és a dir, proposar un nen protagonista amb característiques similars al nostre. Tanmateix, que quedi reflectit que el nen de la història va tenir el privilegi de veure de prop com els metges curen persones i ajudar a molts, molts nens.

 

 

5. En un altre moment, trieu un peluix o ninot que sovint jugui i jugar a metges. Per exemple, l'ós de peluix o nina es fa mal, aleshores preguntar al nen on ha d’anar el seu ninot (dirà el metge) i passar-ho molt bé jugant. També podeu simular que el ninot tenia por d'anar a l'hospital i que sigui el vostre fill qui li aconselli.

 

 

6. Després vindrà quan l’hem de dir que haurem d'anar a l'hospital perquè l’han de curar. Donar exemples d'altres nens que el nostre fill conegui perquè ho entengui (nens que els han operat d’apendicitis o de les amígdales). Exposar-lo com una cosa que li passa a tothom.

 

7. Amb el peluix o nina anterior, podem dir que, com també està malalt, se’l pot endur a l'hospital i que poden tenir-lo amb ell en tot moment (primer esbrinar si això és possible), ja que el nen ha de veure que tot succeeix tal i com l’hem explicat.

 

8. No fer comentaris amb paraules com salvar la vida o sobreviure, o  que després de l'operació mai més es posarà malalt, donat que no és cert.

 

9. En relació amb l'operació, no utilitzar paraules com obrir, tallar, etc.  Explicar el seu problema amb paraules senzilles i no alarmistes.

 

10. Respecte a l'anestèsia, si és necessària,  explicar que el dormiran perquè no li faci mal res i que, per tant, és bo per a ell/ella.

 

11.  Animeu a que el nen pregunti tot allò que necessiti ja que  fareu que es senti segur, no eviteu el tema sinó que responeu a un nivell molt més simple i fàcil del que pugui ser en realitat.  

 

12. El dia de l'operació intenteu portar coses que el distreguin tant abans com després de l'operació.

 

 

Finalment, recordar que els nens a vegades ens sorprenen i són més forts del que semblen.

 

Andrea Garcia

Psicòloga Col. 19.844

 

 

Els sistemes augmentatius i alternatius de la comunicació estan dissenyats per a persones amb problemes de comunicació , llenguatge o parla. Aquests sistemes de Comunicació són una eina imprescindible per a moltes persones amb dificultat de llenguatge/comunicació/parla ja que suposen, en molts casos, un salt qualitatiu per a la seva autonomia i per la seva capacitat d'interacció amb altres persones. Entre els potencials usuaris d’aquests sistemes trobem persones afectades de paràlisi cerebral, trastorn espectre autista (TEA), discapacitat intel·lectual o esclerosis múltiple entre d’altres.

Els SAAC es poden classificar, segons la seva utilització, en dos tipus:

  • Comunicació alternativa, quan aquests sistemes substitueixen totalment el llenguatge i la parla.
  • Comunicació augmentativa o complementaris, quan fem referència a una comunicació de suport o ajuda. El mot augmentativa ressalta que l'ensenyament de les formes alternatives de comunicació té un doble objectiu: promoure i reforçar la parla i proporcionar un mitjà de comunicació mentre aquesta no apareix.

Les principals característiques dels SAAC són la personalització i la portabilitat segons les necessitats de cada usuari.

Trobem diferents SAAC:

-          Sistema de signes manual.

-          Sistema de signes gràfics:

-Signes-senyal amb objectes tangibles o referencials. 

- Signes-senyal amb pictogrames SPC.

Silvia Salmoral Martinez

Logopèda nº col.3831

 

 

Plantegem una activitat per a poder treballar amb els vostres nens/es sobre el reconeixement de les pròpies emocions.

Moltes vegades ens es difícil saber que ens passa en certs moments de la vida, i ens costa encara més poder posar-li nom al nostre estat.

La Caixa de les emocions és una eina que ajuda als infants i joves a poder conèixer les diferents emocions i sobretot a poder associar-les amb els canvis que provoquen en el cos i en la ment ( “el cor em batega ràpid”, “em costa respirar”, “no tinc ganes de fer res”, “tinc ganes de fer coses”, “somriures que no puc frenar”….) .

És basa en construir una caixa en la que podria estar escrit “et dic com em sento”. Dins apareixen diverses cartolines amb el nom de diferents emocions amb la seva descripció i els símptomes per poder identificar-les.

Diàriament, es dedica una estona en la que el nen o nena ha de buscar dins de la Caixa una emoció amb la que s’ha sentit identificat/da en algun moment durant el dia, poden ser capaç, si és dona, d’associar-ho amb alguna situació que hagi viscut. D’aquesta manera estem ajudant a l’infant a poder-se conèixer i a poder buscar eines, si ho necessita, per a poder gestionar de manera adequada diferents situacions i estats en els que es va trobant en el transcurs de la vida.

Neus Dalmau Arís

 

Psicòloga General Sanitària Col. 21501

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies