+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

El joc simbòlic sol iniciar-se al voltant dels 24 mesos fins als 7 anys on el nen@ imita les accions de la vida quotidiana del món de l’adult, apareix quan l’infant ha adquirit la capacitat de representació i és capaç de representar accions i regles bàsiques imaginàries que es refereixen als acords sobre a què es juga.

El joc simbòlic pròpiament dit es dóna quan els infants de forma espontània imita una conducta d’adult o d’una altra persona i la representa com a part d’un joc lúdic.

Així doncs, segur que  molts de vosaltres haureu vist com un bon dia els vostres menuts comencen a imitar tot allò que feu: volen escombrar, netejar els vidres, cuinar com vosaltres. Aquestes accions són una fase preliminar importantíssima per a que evolucioni el joc simbòlic i és vital que els deixem experimentar i “ajudar-nos” en allò que els nens vulguin fer.

No em d’oblidar la importància del joc, ja que aquest és un mitjà d'aprenentatge important que ajuda als nens i nenes a conèixer-se a si mateixos i al món que els envolta. El fet d’explorar i reproduir el món adult fa que es desenvolupi el pensament creatiu i els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments.

Silvia Salmoral Martínez

Logopeda Col·legiada 08-3831

 

La teoria de Gardner sobre les intel·ligències múltiples aporta el fet d’entendre la intel·ligència com una capacitat, per tant, esdevindrà dinàmica i modificable, així com en base a tres conceptes:

  1. Capacitat de resolució de problemes reals.
  2. Capacitat de crear productes efectius.
  3. Potencial per trobar o crear nous problemes.

Així doncs, Gardner ens parlar de diferents tipus d’intel·ligències i cadascun de nosaltres pot destacar en una o en una altra. Aquestes són:

  1. Intel·ligència lingüística
  2. Intel·ligència lògico – matemàtica.
  3. Intel·ligència espacial - visual
  4. Intel·ligència cinètica – corporal
  5. Intel·ligència naturalista
  6. Intel·ligència musical
  7. Intel·ligència interpersonal
  8. Intel·ligència intrapersonal

 

Per tant, si tenim en compte que cada persona té capacitats diverses cal que els centres educatius esdevinguin més diversos quant a metodologies per tal d’afavorir l’aprenentatge de tot l’alumnat. És necessari potenciar les capacitats que se’ls donen bé  en comptes de centrar-nos en aquelles on tenen dificultats.

Així doncs, hem de ser flexibles si volem arribar a tots, mantenint-nos en una única manera de fer, oblidem molts infants i joves que es despenjaran del sistema i estaran abocats al fracàs escolar.

En definitiva, tots els agents implicats en l’educació dels infants hem de vetllar per tenir infants capaços i competents en comptes d’acumuladors de continguts. 

Olga Belmonte Vila

Mestra d’EE i Psicopedagoga

 Col·legiada 1388

Amb l’arribada d’un nou infant a la família tota l’estructura familiar pateix una sèrie de canvis, tant a nivell organitzatiu com a nivell emocional. La notícia del embaràs acostuma a provocar emocions variades, que van des de la felicitat extrema a sensacions d’angoixa per no saber quin paper adoptarà cadascú.

¿Quin serà el meu paper com a germà gran?

Pels fills grans, l’arribada d’un germà requerirà l’atenció dels pares. Això pot provocar ressentiment, i en ocasions poden aparèixer regressions d’hàbits ja assolits (orinar al llit a la nit, demanar biberó, etc...). Per tant, és molt important la  preparació de l’arribada del recent nascut i la integració d’aquest a la família.

A continuació oferim pautes per preparar al fill gran per l’arribada del bebè.

Durant l’embaràs

  • Escollir el moment adequat per explicar l’embaràs i sempre adaptant l’explicació a l’edat del fill (el moment de donar la notícia sempre és una decisió personal. Hi ha famílies que prefereixen explicar-ho al principi i d’altres que prefereixen esperar a un estat més avançat).
  •           Explicar-li que és el que anirà passant i anar avançant algunes conseqüències directes que tindrà l’arribada del bebè a la família.
  •         Donar-li la oportunitat de que pugui preguntar dubtes i explicar-vos inquietuds, donant-li el seu espai perquè es senti partícip en el procés.
  •         Recordar el seu naixement i explicar anècdotes o històries. Als infants els hi agrada confirmar que van ser tant estimats en la seva arribada al món i que se’ls hi va donar tanta atenció com la que ara requerirà el  germà petit.
  •         Explicar-li amb antelació quina serà la organització el dia del part i qui el cuidarà.

Desprès de néixer

  •           Dedicar-li molta atenció el dia que vingui a conèixer al bebè. Poder tenir un regal preparat per ell com a premi per ser el germà gran pot ajudar a fer-lo sentir partícip en el procés.
  •            Intentar no modificar les seves rutines, i si s’ha de fer algun canvi, és favorable poder anticipar-li.
  •            Donar-li un paper actiu amb les tasques relacionades amb la cura del bebè. Es important que sentin que poden ajudar i que el que fan és important.
  •           Donar-li algun avantatge de ser el germà gran (poder anar a dormir una mica més tard, per exemple).
  •             Mantenir els límits que hi havia instaurats amb anterioritat de l’arribada del nou membre.
  •        Intentar dedicar-li molta atenció quan la cura del nouvingut ho permeti. Reservar una estoneta diària per atendre’l i valorar com ha anat el dia (segons edat es faran unes activitats o unes altres).
  • Tanmateix, és normal que existeixin sentiments de gelosia i conductes mai vistes. Els canvis requereixen un procés d’adaptació i aquest procés variarà en funció de l’edat de l’infant i de les eines que tingui per gestionar aquesta nova etapa.

                                                                                              Neus Dalmau Arís 

                                                           Psicòloga General Sanitària. Col 21501

Ja s’ha acabat el curs escolar i molts pares dubten sobre el tipus i quantitat de feina que han de fer els seus fills/es durant les vacances. A l’estiu l’ambient es torna més relaxat: vacances, nens i nenes menys cansats al no anar a l’escola, es fan activitats més lúdiques i, sobretot, hi ha més possibilitat de passar temps en família.

 

No obstant, és important que els nens i nenes no perdin del tot el contacte amb el món acadèmic, per dues raons:

 

- Fomentar activitats diferents durant el dia per evitar l’avorriment: gairebé tots els nens realitzen activitats lúdiques fora de casa (esplai, casal d’estiu, piscina/platja, etc.) durant les vacances. Per aquest motiu, també podem oferir activitats alternatives que impliquin un esforç mental o que els suposi un repte intel·lectual, per tal d’estimular-los.

- Anticipem el síndrome postvacacional: quan fem vacances, moltes vegades els adults ens sentim aixafats al tornar a la feina. A l’igual que nosaltres, els nens també tenen el seu període d’adaptació quan han de tornar a l’escola al setembre. Si durant les vacances han tingut la oportunitat de realitzar alguna tasca acadèmica, el xoc no és tan gran quan tornen a classe després de l’estiu.

 

Des d’UDITTA, RECOMANEM A LES FAMÍLIES que:

 

- L’estona de fer deures no sigui excessiva: 20 minuts al dia és temps suficient, tot i així, si es vol fer més, que no superi 1h al dia.

- Si un dia no es fan les activitats, no cal fer el doble al dia següent. L’estiu també és per descansar i passar-ho bé.

- Si és necessari, es pot fer un calendari per organitzar-se la setmana, sempre tenint en compte que no cal saturar als nens i nenes.

- Les activitats han de ser variades:

- Fer ús d’algun quadernet d’estiu.

- Lectura d’algun llibre triat pel nen/a.

- Fer ús de les TIC: apps per tabletes, activitats per Internet (per exemple: edu365 o xtec), etc.

- Buscar activitats que motivin al nen/a.

 

Esperem que passeu unes bones vacances!!

 

MªVictoria Jubert Anfrons

Psicòloga i Psicopedagoga

Col. 16747

 

 

 

 

20 Juny 2016

Acabant una etapa i encetant una de nova...Quants canvis i expectatives hi apareixen!  

 

Es presenten noves expectatives carregades d’incertesa que neguitegen en un moment especialment ja complicat com és l’adolescència. Però, des d’una perspectiva positiva i amb la planificació adequada, l’adaptació a aquests canvis pot esdevenir formativa, entenent-los  com una oportunitat d'aprenentatge i creixement.

 

Són canvis molt diversos, des del propi entorn, ja que generalment hi ha un canvi de centre escolar, canvis socials, on apareixen nous companys, nou professorat…i als que s’uneixen els canvis psicològics i físics propis de l’adolescència, acompanyats tots ells dels canvis purament metodològics de la nova etapa educativa:

 

-          Més i noves matèries, professors, apunts, deures...

-          Utilització i gestió de l’agenda de manera autònoma i personal.

-          Domini de tècniques d’estudi i estratègies de treball acadèmic.

-          Importància de l’hàbit de treball i estudi, així com d’esforç i responsabilitat personal.

 

QUÈ PODEN FER LES FAMÍLIES PER AJUDAR-LOS EN AQUESTA NOVA ETAPA:

 

-          Han de descansar el temps adequat, dormint i menjant bé.

-          Ajudant-los a fer els deures en un espai adequat i sense distractors ,però no fent-los el treball que els hi pertoca a ells.

-          Supervisant l’agenda escolar i fer-los participar d’aquesta supervisió.

-          Ajudant-los i mostrant interès vers els seus estudis (horaris, planificació, deures, exàmens…)

-          Creant hàbits de treball que potenciïn la cultura de l’esforç i valoreu l’esforç que realitzen.

-          No abusant de premis, càstigs i marqueu límits (necessiten ser acompanyats, no consentits)

-          No donar-los tot el que demani i sí passar temps de qualitat amb ells (dinar i/o sopar junts, anar en bicicleta o practicar un esport, llegint,…).

-          Tenint paciència, estant a prop i atents per si us necessiten.

-          Transmetent tranquil·litat i seguretat.

-          Valorant positivament el centre educatiu i al professorat.

-          Mantenint contacte amb el tutor/a corresponent.

-          Detectant necessitats, per encarar les dificultats que puguin sorgir de forma positiva i resolutiva.

I... Potenciar el Màxim Ambient Familiar de Confiança, Recolzament i Afectivitat!

 

 

 

Marta Orozco i Pérez.

Mestra i Psicopedagoga. Col. 768

La manera com ens comuniquem ja sigui amb adults o infants té molt a veure amb el tipus de relació que s’estableix entre dues persones. Hi ha vegades que podem connectar molt bé amb algú, però d’altres en que no sabem per què no es crea un vincle positiu. Això pot tenir a veure amb el tipus de comunicació amb la qual ens dirigim.

Ho podem observar molt millor a l’hora de resoldre un problema de la vida quotidiana. De quina manera ho feu? Quin to de veu fer servir? Quin llenguatge utilitzeu? Encara que no ho sembli, aquestes característiques tenen molt a veure amb els resultats positius que vulguem aconseguir.

A grans trets, podem distingir entre la comunicació agressiva i la comunicació no violenta. Aquella que em d’utilitzar per a aconseguir solucionar un problema i sortir-ne beneficiats és la comunicació no violenta: ens ajuda a expressar-nos amb sinceritat i claredat, al mateix temps que es presta una atenció respectuosa i empàtica als altres.

Els conflictes succeeixen generalment quan una persona té una necessitat i no sap com expressar-la. Aquí és on entra la importància del llenguatge de la comunicació. Cal OBSERVAR el que passa en la situació donada i COMUNICAR allò que es veu que no agrada expressant clarament el que es sent respecte a això, sense criticar, per tal de que l’altra persona  no oposi resistència al que s’està dient. Es pot fer utilitzant l’expressió “jo em sento....perquè jo...”. D’aquesta manera, la persona és més conscient de la pròpia responsabilitat i pot connectar el sentiment amb la necessitat que té.

Expressant les necessitats és més probable que es puguin satisfer, en comptes d’analitzar els defectes dels altres i caure en una picabaralla a causa de la incomprensió. A més, valorant aquestes necessitats es farà que els altres també ho facin.

Finalment, cal arribar a una SOLUCIÓ que enriqueixi a les dues persones, unes accions concretes i clares que estiguin disposades a acceptar-les. És important que aquestes accions no s’interpretin com exigències, i això es pot aconseguir demanant-ho de manera que no es senti obligat a fer-ho, sinó que ho faci si realment ell/a ho vol. D’aquesta manera, li podrem agrair la bona acció, comportament o conducta.

 

Gisela Hernández Quesada

Mestra d’Educació Primària i Psicopedagoga. Col. 01685 

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies