+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

Contínuament nosaltres estem guiant les nostres conductes i accions gràcies a un llenguatge intern que és inconscient (pensament). Això seria, quan parlem amb nosaltres mateixos i reproduïm allò que volem fer dins del nostre cap. Inclús segur que molts us heu adonat de que a vegades parleu sols quan esteu fent alguna cosa. Doncs sí, això té una explicació!

Aquestes autoverbalitzacions internes (i en ocasions externes) són molt útils per a portar a terme una tasca i les executem abans, durant i desprès d’aquesta. Dit d’una altra manera, utilitzem primer el pensar i desprès el fer. Les autoverbalitzacions es van adquirint des de ben petits, per tant, són molt importants les consignes externes amb les quals ens han estat educant ja que ens ajudaran a construir aquest “llenguatge intern” que ens acompanya sempre durant les nostres activitats. 

LES AUTOINSTRUCCIONS... ES PODEN ENTRENAR?

Molts haureu sentit a parlar de l’entrenament en autoinstruccions. Alguns nens o nenes tenen dificultats en crear aquest llenguatge amb ell/a mateix/a. Aquí és quan requerim d’un entrenament que permeti modificar o substituir les seves autoverbalitzacions internes amb l’objectiu de que assoleixi una millora en el seu nivell d’habilitat en una tasca, augmenti el nivell d’autocontrol del seu comportament i arribi a la solució d’un problema. Ho podem fer a través d’aquestes fases, i sempre cal tenir en compte el nivell del nen/a i la tasca que es vol realitzar:

  1. Modelat cognitiu: l’especialista realitza la tasca davant de l’alumne verbalitzant les instruccions en veu alta.
  2. Guia externa explícita: l’alumne realitza la tasca mentre l’especialista verbalitza les instruccions en veu alta.
  3. Autoguia explícita: L’alumne realitza la tasca donant-se a ell mateix les instruccions en veu alta.
  4. Autoguia explícita esvaïda: l’alumne realitza la tasca donant-se a ell mateix les instruccions en veu baixa.
  5. Autoguia encoberta: l’alumne realitza la tasca donant-se les instruccions sense verbalitzar

El PROCEDIMENT BÀSIC DE LES AUTOINSTRUCCIONS el podeu veure en la següent imatge, tot i que podem treballar moltes tasques i situacions a través de l’entrenament en autoinstruccions. 

A UDITTA som partidaris d’aquest entrenament que afavoreix la resolució de problemes, tant en l’àmbit educatiu com de la vida quotidiana, i que permet als nens i nenes a millorar la seva autoestima i motivació.

 Gisela Hernández Quesada

Mestra d’Educació Especial i Psicopedagoga. Col. 01685

12 Setembre 2016

A UDITTA des de fa més de 4 anys, es realitzen grups d'habilitats socials per a nens i nenes amb dificultats de socialització. Dins d'aquests grups és freqüent utilitzar la tècnica del role-playing.

Des d’Uditta volem que conegueu l’ús d’aquesta tècnica, no només dins d’una teràpia individual o grupal sinó també l’ús que li podeu donar a les vostres llars per poder oferir el model social correcte als vostres fills i ajudar-los a resoldre petits conflictes socials.

En aquesta tècnica el que es pretén és treballar certs aspectes que volem modelar en diferents situacions socials, ja sigui normatives o de conflicte que ocorren en la vida quotidiana dels petits. D’aquesta manera es proposa que els participants interpretin un personatge, el qual pot ser un personatge fictici (el nen es posa un nom i identitat diferent a la seva) o bé que els nens interpretin el que ells farien en determinades situacions.

La diferència entre aquestes dues opcions depèn del objectiu que tinguem. Normalment, si el que volem és avaluar cóm el nostre fill interpreta o resol una situació per així poder detectar on es troben les dificultats en els conflictes socials (comunicació verbal, no verbal o ambdues), escollirem l’opció de que s’interpreti a si mateix. En canvi, si el que volem és treballar aspectes com l’empatia (posar-se en el lloc d’una persona que interpreta un rol diferent al seu o oposa), l’insight (que siguin conscients del seu rol i de les seves dificultats des d’un punt de vista extern) o volem poder donar feedback necessari sin que ell se senti atacat, utilitzarem d’interpretació d’un personatge diferent.

Les situacions a treballar en aquest tipus d’activitat depenen de l’edat i de la demanda o dificultat dels participants, però en línees generals, els més freqüents sovint giren al voltant de les situacions següents:

  • ·         Cóm presentar-se i/o iniciar joc amb nens que no coneixem
  • ·         Perdre la vergonya en situacions on el participant és el centre d’atenció
  • ·         Resoldre conflictes amb els companys, pares, professors, etc.
  • ·         Situacions on s’espera que els nens siguin capaços d’autocontrolar-se
  • ·      Situacions on socialment s’espera una conducta desinhibida tant verbalment (participar, preguntar, expressar opinions) com corporalment (ballar, saltar, fer teatre)
  • ·         Saber comunicar tant emocions positives com negatives

Dins d’aquestes situacions podem modelar tant aspectes de la comunicació verbal com de la no verbal. El més comú és que apareguin dificultats en les dues àrees. Alguns dels aspectes a treballar són els següents:

  • ·         Contacte ocular
  • ·         Expressió facial congruent amb l’emoció expressada i emoció congruent amb el missatge que estem verbalitzant
  • ·         Expressió corporal
  • ·         To de veu
  • ·         Escolta activa
  • ·         Torns de paraula
  • ·         Paraules que podem utilitzar per expressar diferents significats sense crear un conflicte amb l’interlocutor: acord, desacord, agraïment, rebuig, etc.
  • ·         Respostes adequades als diferents missatges que rebem de l’emissor
  • ·         Comunicació assertiva (punt mig entre l’actitud passiva i l’actitud agressiva)
  • ·         Substituir paraulotes per altres expressions més adequades socialment

Dins aquestes activitats, es pot començar oferint l’adult el model o sent primer el participant lliure d’interpretar el rol amb l’objectiu que l’adult o terapeuta pugui trobar primer les dificultats per així modificar-les. En ambdós casos, l’adult ha de donar feedback i el nen ha de repetir la conducta fins que sigui socialment adequada.

Aquests exercicis no només es poden practicar dins de situacions controlades a teràpia si no que, animem a que els pares també practiqueu aquest tipus de situacions amb els vostres fills. Tenim costum de que quan els nostres fills ens plantegen un conflicte, els donem la solució de forma oral i restant-li importància a la dificultat que per ells té aquella situació, però potser el problema rau en que alguns nens entenen la teoria però necessiten recursos específics per poder posar-ho en pràctica.

Tanmateix, destaquem la importància que té el model pels nostres fills. Els nens i nenes sovint copien o imiten les conductes que observen de les figures del seu voltant, sobretot d’aquelles figures amb les que se senten més vinculades emocionalment, les quals, a més de l’entorn familiar i amics, poden ser inclòs un personatge de ficció de dibuixos animats o de videojocs.

Per això és important que, en la mesura del possible, nosaltres també servim com exemple ja que si nosaltres no utilitzem un llenguatge i expressions funcionals amb la resta de persones, difícilment ho faran els nostres fills. Per exemple, si nosaltres utilitzem moltes paraulotes quan parlem, ells òbviament els utilitzaran. D’igual manera, quan els nostres fills copien models que no ens agraden, la millor solució és que ells estiguin exposats més cops al model a seguir o correcte que al incorrecte, i que ells observin com els resultats d’utilitzar el model correcte són millors que els que obtenen aquelles figures que actuen segons un model socialment inapropiat.

Andrea Garcia

 

Psicòloga Col. 19.844

05 Setembre 2016

 
   

Hi ha algunes raons per les quals la Consciència Fonològica (CF d'aquí en endavant) és important per adquirir l'aprenentatge de la lectoescriptura:

1. La CF ajuda als nens a entendre el principi alfabètic. Sense una iniciació a la CF, els nens no tenen la manera d'entendre com les paraules de la seva parla es representen per escrit. Tampoc estan preparats per entendre la lògica d'aprendre el so de les lletres individualment i, per tant, l'estratègia habitual de fer articular separadament el so de les paraules quan inicien l'aprenentatge de la lectoescriptura, no té sentit per a ells.

2. La CF ajuda a percebre els mecanismes pels quals les lletres representen els sons de les paraules. Si el nen percep els 4 fonemes de la paraula parlada “casa”, això ajuda a entendre que les lletres en la paraula escrita corresponen als sons. D'aquesta manera, reforça el coneixement individual  lletra-so i la memorització de la paraula global, de manera que li resultarà familiar quan la torni a llegir.

3. La CF fa possible generar diferents possibilitats per trobar paraules de les que només coneixes parcialment alguns sons pel context. Si per exemple, un nen de 6 anys es troba amb una frase com “El pare del Pol puja a la bicicleta” i no pot reconèixer la paraula bicicleta, la CF li permetrà buscar en un “diccionari mental” paraules que comencin amb sons semblants i això li facilitarà la comprensió de la frase llegida.

                                                                                Chus de Castro Sánchez

                                                                              Logopeda Col. 1959

 

 

El joc simbòlic sol iniciar-se al voltant dels 24 mesos fins als 7 anys on el nen@ imita les accions de la vida quotidiana del món de l’adult, apareix quan l’infant ha adquirit la capacitat de representació i és capaç de representar accions i regles bàsiques imaginàries que es refereixen als acords sobre a què es juga.

El joc simbòlic pròpiament dit es dóna quan els infants de forma espontània imita una conducta d’adult o d’una altra persona i la representa com a part d’un joc lúdic.

Així doncs, segur que  molts de vosaltres haureu vist com un bon dia els vostres menuts comencen a imitar tot allò que feu: volen escombrar, netejar els vidres, cuinar com vosaltres. Aquestes accions són una fase preliminar importantíssima per a que evolucioni el joc simbòlic i és vital que els deixem experimentar i “ajudar-nos” en allò que els nens vulguin fer.

No em d’oblidar la importància del joc, ja que aquest és un mitjà d'aprenentatge important que ajuda als nens i nenes a conèixer-se a si mateixos i al món que els envolta. El fet d’explorar i reproduir el món adult fa que es desenvolupi el pensament creatiu i els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments.

Silvia Salmoral Martínez

Logopeda Col·legiada 08-3831

 

La teoria de Gardner sobre les intel·ligències múltiples aporta el fet d’entendre la intel·ligència com una capacitat, per tant, esdevindrà dinàmica i modificable, així com en base a tres conceptes:

  1. Capacitat de resolució de problemes reals.
  2. Capacitat de crear productes efectius.
  3. Potencial per trobar o crear nous problemes.

Així doncs, Gardner ens parlar de diferents tipus d’intel·ligències i cadascun de nosaltres pot destacar en una o en una altra. Aquestes són:

  1. Intel·ligència lingüística
  2. Intel·ligència lògico – matemàtica.
  3. Intel·ligència espacial - visual
  4. Intel·ligència cinètica – corporal
  5. Intel·ligència naturalista
  6. Intel·ligència musical
  7. Intel·ligència interpersonal
  8. Intel·ligència intrapersonal

 

Per tant, si tenim en compte que cada persona té capacitats diverses cal que els centres educatius esdevinguin més diversos quant a metodologies per tal d’afavorir l’aprenentatge de tot l’alumnat. És necessari potenciar les capacitats que se’ls donen bé  en comptes de centrar-nos en aquelles on tenen dificultats.

Així doncs, hem de ser flexibles si volem arribar a tots, mantenint-nos en una única manera de fer, oblidem molts infants i joves que es despenjaran del sistema i estaran abocats al fracàs escolar.

En definitiva, tots els agents implicats en l’educació dels infants hem de vetllar per tenir infants capaços i competents en comptes d’acumuladors de continguts. 

Olga Belmonte Vila

Mestra d’EE i Psicopedagoga

 Col·legiada 1388

Amb l’arribada d’un nou infant a la família tota l’estructura familiar pateix una sèrie de canvis, tant a nivell organitzatiu com a nivell emocional. La notícia del embaràs acostuma a provocar emocions variades, que van des de la felicitat extrema a sensacions d’angoixa per no saber quin paper adoptarà cadascú.

¿Quin serà el meu paper com a germà gran?

Pels fills grans, l’arribada d’un germà requerirà l’atenció dels pares. Això pot provocar ressentiment, i en ocasions poden aparèixer regressions d’hàbits ja assolits (orinar al llit a la nit, demanar biberó, etc...). Per tant, és molt important la  preparació de l’arribada del recent nascut i la integració d’aquest a la família.

A continuació oferim pautes per preparar al fill gran per l’arribada del bebè.

Durant l’embaràs

  • Escollir el moment adequat per explicar l’embaràs i sempre adaptant l’explicació a l’edat del fill (el moment de donar la notícia sempre és una decisió personal. Hi ha famílies que prefereixen explicar-ho al principi i d’altres que prefereixen esperar a un estat més avançat).
  •           Explicar-li que és el que anirà passant i anar avançant algunes conseqüències directes que tindrà l’arribada del bebè a la família.
  •         Donar-li la oportunitat de que pugui preguntar dubtes i explicar-vos inquietuds, donant-li el seu espai perquè es senti partícip en el procés.
  •         Recordar el seu naixement i explicar anècdotes o històries. Als infants els hi agrada confirmar que van ser tant estimats en la seva arribada al món i que se’ls hi va donar tanta atenció com la que ara requerirà el  germà petit.
  •         Explicar-li amb antelació quina serà la organització el dia del part i qui el cuidarà.

Desprès de néixer

  •           Dedicar-li molta atenció el dia que vingui a conèixer al bebè. Poder tenir un regal preparat per ell com a premi per ser el germà gran pot ajudar a fer-lo sentir partícip en el procés.
  •            Intentar no modificar les seves rutines, i si s’ha de fer algun canvi, és favorable poder anticipar-li.
  •            Donar-li un paper actiu amb les tasques relacionades amb la cura del bebè. Es important que sentin que poden ajudar i que el que fan és important.
  •           Donar-li algun avantatge de ser el germà gran (poder anar a dormir una mica més tard, per exemple).
  •             Mantenir els límits que hi havia instaurats amb anterioritat de l’arribada del nou membre.
  •        Intentar dedicar-li molta atenció quan la cura del nouvingut ho permeti. Reservar una estoneta diària per atendre’l i valorar com ha anat el dia (segons edat es faran unes activitats o unes altres).
  • Tanmateix, és normal que existeixin sentiments de gelosia i conductes mai vistes. Els canvis requereixen un procés d’adaptació i aquest procés variarà en funció de l’edat de l’infant i de les eines que tingui per gestionar aquesta nova etapa.

                                                                                              Neus Dalmau Arís 

                                                           Psicòloga General Sanitària. Col 21501

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies