+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

Bona nit

 

El conte abans de dormir, pot convertir-se en un espai familiar màgic, on petits i grans gaudeixin plegats. Per aconseguir quests espai especial, en finalitzar el dia, haurem d’envoltar-lo d’il·lusió i expectació. Podem convertir aquest moment del conte en un bon aliat perquè se’n vagin a dormir a temps. Per no perdre’s-el acabaran de sopar a temps; es rentaran les dents...o deixaran de voletejar sense trobar el moment d’anar-se’n al llit.

 

En l’actualitat són innumerables els contes que podem adquirir per llegir, explicar i mostrar les il·lustracions fantàstiques que hi disposen. Des de d’UDITTA us volem animar a fer els vostres contes, de tant en tant, no és el cas d’obligar la nostra ment cansada de tot un dia de mil i una coses, a esforçar-se en ser una vegada més creatius i sorprenents. 

 

Podeu establir  la nit del Conte Màgic, una nit on no hi hagi pressió per acabar ràpidament el conte perquè estem poc engrescats explicant-lo, mentre tenim el cap embotit de mil i una coses. Podem establir el dia o dies del Conte Màgic. Però què tenen aquests contes de màgics? Ben poc en comú amb els impresos! Comencem, no sabem com, però a mesura que expliquem, anem imaginant i creant, creant i imaginant. Provocant l’expectació en tot moment.

 

Per poder realitzar-los, no ens cal ser grans narradors, ni narradores; no ens hi cal saber més, que crear ambient idoni, abans, durant i després de la narració. Amb ells aconseguirem que fitxin l’atenció en les nostres paraules, perquè de mica en mica, la seva imaginació s’enriqueixi d’imatges mentals. Desapareguts els estímuls visuals dels llibres de contes, processaran les nostres paraules amb una barreja d’imatges pròpies i reals que els estimularan la imaginació d’una manera lúdica i gradual. Per aconseguir-ho podem contribuir aquest moment inicial, amb una preparació especial, donant intriga al moment, o creant un interès diferent al què estan acostumats. Comentaris com “Estem preparats”, “Avui serà un conte increïble!!!”... i en estar al llit,...apaguem la llum  i deixem l’habitació amb una llum tènue que ens hi ajudi a començar el misteri...

 

Podem fer servir diferents seleccions de personatges, contextos, colors, etc., tot el que calgui, perquè imaginin lliurament i es submergeixin en el conte. Ara el protagonista serà la nostra veu; els diferents tons i ritmes de veu, faran que, interpretant els personatges o creant l’expectació necessària, gaudeixin del final del dia amb vosaltres;  Tot i que, recordeu, a vegades, ens hi podem engrescar tant que podem crear l’efecte contrari i fer un conte massa excitant; no oblideu sobretot que l’objectiu final és que en acabar-lo, o no, dormin i descansin. Per això acabarem sempre el conte amb un bon final que els hi tranquil·litzi i eviti que ens hi demanin de continuar i a la vegada, que els seus últims pensaments del dia, abans de dormir, siguin feliços.

 

Marta Orozco i Pérez. Mestra i Psicopedagoga.

Col.legiada número 768

L'educació d'un fill és un tema complex per al qual el pare no ha estat entrenat i rep múltiples influències i recomanacions sobre com exercir. Algunes són molt valuoses, altres les va descobrint per si mateix i altres poden portar a confusions i dificultarà seriosament la tasca.

En l'actualitat hi ha corrents molt influents que opinen que evitar el patiment i la frustració del nen és un dels pilars fonamentals per a "ser bon pare"; però, això pot portar a equívocs i passar fàcilment a exercir la "sobreprotecció".

En casos extrems, la sobreprotecció podria considerar-se una nova forma de maltractament, ja que, si bé no és mal intencionada, priva el nen de la seva evolució i aprenentatge natural, minvant les seves capacitats i fent-ho incompetent a nivell emocional.

Quan protegim en excés a un nen, no li deixem enfrontar les conseqüències naturals de la seva acció doncs o les evitem o disminuïm, i per tant, no va adquirint la comprensió de com funciona el món i la seva tolerància a la frustració no es desenvolupa.

No és estrany trobar a la clínica casos de pares que em diuen que no entenen perquè el seu fill adolescent està tan agressiu amb ells quan " li han donat tot". En realitat aquest és el problema. Quan una persona no aprèn a obtenir les coses per si mateix, es creu amb dret a exigir i imposa que l'hi donin tot tal qual ho necessita, i quan això no és així descarrega la seva frustració amb gran agressivitat contra la persona que no l'hi proporciona perquè és intolerable per a ell.

Una altra de les conseqüències habituals d'aquesta sobreprotecció, especialment quan s'ajunta amb el tracte al fill com a un igual i se l'informa d'assumptes adults o està enmig de conflictes familiars, és la por. El nen no experimenta la sensació de seguretat que dóna que uns pares siguin capaços de resoldre els seus conflictes per si mateixos i aprenen, a través de les actituds de sobreprotecció, que el món és un lloc perillós en el que qualsevol cosa pot ocórrer en qualsevol moment i no hi ha ningú que et protegeixi d'això, i per tant un mateix tampoc podrà fer-ho.

Sense adonar-se'n, els pares sobreprotectors transmeten al seu fill un sentiment d'incompetència de forma inconscient, pel qual senten que són incapaços o poc vàlids.

Alguns nens desenvolupen així, conductes de dependència del cuidador, la qual cosa repercuteix greument en el desenvolupament de l'autoestima (per a la qual es necessiten habilitats d'autonomia i autocompetència) i també en el desenvolupament de relacions socials normals.

Així doncs, és important no confondre protecció amb sobreprotecció. La protecció sovint es regeix per normes i límits clars i coherents, que tenen una conseqüència per al nen si no es compleix i encara que aquestes normes no li agradin, l'ajuden a créixer i desenvolupar-se en una societat de la qual forma part i en la que hi ha normes que poden no agradar. 

A la sobreprotecció prima el benestar de l'infant a curt termini, evitant-li incomoditats i frustracions "no vols fer alguna cosa ?, no ho facis" encara que això potser a la llarga comporta més. 

Eva España Chamorro

Psicòloga Clínica Col·legiada 22304

 

Perquè els nens i nenes amb TEA poden tenir greus problemes de conducta?

En les persones amb Trastorns de l' Espectre Autista (TEA) les conductes disruptives poden venir explicades per una sèrie de mancances relacionades amb els dèficits propis del trastorn com: dificultats de comunicació, de comprensió de normes i rols socials, desregulació sensorial o problemes mèdics entre d’altres. Així doncs és important que entenguem que els problemes de conducta no són quelcom implícit als TEA i que quan es produeixin cal fer un anàlisi i saber el motiu pel qual han aparegut i treballar-ho tant amb la tècnica de modificació de conducta adequada com  proporcionant estratègies específiques en funció de la dificultat.

Quan aquestes conductes apareixen i no es tracten adequadament és molt fàcil que augmentin fins a un model crònic essent més difícil poder-les tractar. Aquestes situacions generen una gran tensió emocional en la persona i per tant afecta de manera directa a la seva qualitat de vida i per extensió a la dels que l'envolten (família, escola) i per aquest motiu és important intervenir i dotar d’estratègies tant als pares com a l’escola.

La metàfora de l’Iceberg reflecteix clarament el perquè dels problemes de conducta en aquests nens i nenes.

Quins possibles problemes de conducta poden aparèixer?

Alguns dels problemes de conducta que poden aparèixer són:

- Autoagressions

-Agressions a tercers  

-Agressió contra l'entorn

-Conductes socialment inadequades

-Falta d'atenció o abstracció

-Conductes inflexibles o negativistes

Com podem intervenir per reduir-les i eliminar-les?

El primer pas abans d’intervenir és conèixer les diferents tècniques de modificació de conducta i saber escollir la més adequada en funció del tipus de comportament.

A UDITTA som un equip format per professionals especialitzats en treballar aquests comportaments i estarem encantats de proporcionar-vos estratègies que us ajudin a reduir aquestes conductes.

Si voleu conèixer algunes d’aquestes estratègies estigueu atents perquè en aquest blog anirem publicant articles amb consells que us podran ser de gran ajuda.

                                                                       Eva Flotats Bernado

                                                               Psicòloga col·legiada nº 17609 

Contínuament nosaltres estem guiant les nostres conductes i accions gràcies a un llenguatge intern que és inconscient (pensament). Això seria, quan parlem amb nosaltres mateixos i reproduïm allò que volem fer dins del nostre cap. Inclús segur que molts us heu adonat de que a vegades parleu sols quan esteu fent alguna cosa. Doncs sí, això té una explicació!

Aquestes autoverbalitzacions internes (i en ocasions externes) són molt útils per a portar a terme una tasca i les executem abans, durant i desprès d’aquesta. Dit d’una altra manera, utilitzem primer el pensar i desprès el fer. Les autoverbalitzacions es van adquirint des de ben petits, per tant, són molt importants les consignes externes amb les quals ens han estat educant ja que ens ajudaran a construir aquest “llenguatge intern” que ens acompanya sempre durant les nostres activitats. 

LES AUTOINSTRUCCIONS... ES PODEN ENTRENAR?

Molts haureu sentit a parlar de l’entrenament en autoinstruccions. Alguns nens o nenes tenen dificultats en crear aquest llenguatge amb ell/a mateix/a. Aquí és quan requerim d’un entrenament que permeti modificar o substituir les seves autoverbalitzacions internes amb l’objectiu de que assoleixi una millora en el seu nivell d’habilitat en una tasca, augmenti el nivell d’autocontrol del seu comportament i arribi a la solució d’un problema. Ho podem fer a través d’aquestes fases, i sempre cal tenir en compte el nivell del nen/a i la tasca que es vol realitzar:

  1. Modelat cognitiu: l’especialista realitza la tasca davant de l’alumne verbalitzant les instruccions en veu alta.
  2. Guia externa explícita: l’alumne realitza la tasca mentre l’especialista verbalitza les instruccions en veu alta.
  3. Autoguia explícita: L’alumne realitza la tasca donant-se a ell mateix les instruccions en veu alta.
  4. Autoguia explícita esvaïda: l’alumne realitza la tasca donant-se a ell mateix les instruccions en veu baixa.
  5. Autoguia encoberta: l’alumne realitza la tasca donant-se les instruccions sense verbalitzar

El PROCEDIMENT BÀSIC DE LES AUTOINSTRUCCIONS el podeu veure en la següent imatge, tot i que podem treballar moltes tasques i situacions a través de l’entrenament en autoinstruccions. 

A UDITTA som partidaris d’aquest entrenament que afavoreix la resolució de problemes, tant en l’àmbit educatiu com de la vida quotidiana, i que permet als nens i nenes a millorar la seva autoestima i motivació.

 Gisela Hernández Quesada

Mestra d’Educació Especial i Psicopedagoga. Col. 01685

12 Setembre 2016

A UDITTA des de fa més de 4 anys, es realitzen grups d'habilitats socials per a nens i nenes amb dificultats de socialització. Dins d'aquests grups és freqüent utilitzar la tècnica del role-playing.

Des d’Uditta volem que conegueu l’ús d’aquesta tècnica, no només dins d’una teràpia individual o grupal sinó també l’ús que li podeu donar a les vostres llars per poder oferir el model social correcte als vostres fills i ajudar-los a resoldre petits conflictes socials.

En aquesta tècnica el que es pretén és treballar certs aspectes que volem modelar en diferents situacions socials, ja sigui normatives o de conflicte que ocorren en la vida quotidiana dels petits. D’aquesta manera es proposa que els participants interpretin un personatge, el qual pot ser un personatge fictici (el nen es posa un nom i identitat diferent a la seva) o bé que els nens interpretin el que ells farien en determinades situacions.

La diferència entre aquestes dues opcions depèn del objectiu que tinguem. Normalment, si el que volem és avaluar cóm el nostre fill interpreta o resol una situació per així poder detectar on es troben les dificultats en els conflictes socials (comunicació verbal, no verbal o ambdues), escollirem l’opció de que s’interpreti a si mateix. En canvi, si el que volem és treballar aspectes com l’empatia (posar-se en el lloc d’una persona que interpreta un rol diferent al seu o oposa), l’insight (que siguin conscients del seu rol i de les seves dificultats des d’un punt de vista extern) o volem poder donar feedback necessari sin que ell se senti atacat, utilitzarem d’interpretació d’un personatge diferent.

Les situacions a treballar en aquest tipus d’activitat depenen de l’edat i de la demanda o dificultat dels participants, però en línees generals, els més freqüents sovint giren al voltant de les situacions següents:

  • ·         Cóm presentar-se i/o iniciar joc amb nens que no coneixem
  • ·         Perdre la vergonya en situacions on el participant és el centre d’atenció
  • ·         Resoldre conflictes amb els companys, pares, professors, etc.
  • ·         Situacions on s’espera que els nens siguin capaços d’autocontrolar-se
  • ·      Situacions on socialment s’espera una conducta desinhibida tant verbalment (participar, preguntar, expressar opinions) com corporalment (ballar, saltar, fer teatre)
  • ·         Saber comunicar tant emocions positives com negatives

Dins d’aquestes situacions podem modelar tant aspectes de la comunicació verbal com de la no verbal. El més comú és que apareguin dificultats en les dues àrees. Alguns dels aspectes a treballar són els següents:

  • ·         Contacte ocular
  • ·         Expressió facial congruent amb l’emoció expressada i emoció congruent amb el missatge que estem verbalitzant
  • ·         Expressió corporal
  • ·         To de veu
  • ·         Escolta activa
  • ·         Torns de paraula
  • ·         Paraules que podem utilitzar per expressar diferents significats sense crear un conflicte amb l’interlocutor: acord, desacord, agraïment, rebuig, etc.
  • ·         Respostes adequades als diferents missatges que rebem de l’emissor
  • ·         Comunicació assertiva (punt mig entre l’actitud passiva i l’actitud agressiva)
  • ·         Substituir paraulotes per altres expressions més adequades socialment

Dins aquestes activitats, es pot començar oferint l’adult el model o sent primer el participant lliure d’interpretar el rol amb l’objectiu que l’adult o terapeuta pugui trobar primer les dificultats per així modificar-les. En ambdós casos, l’adult ha de donar feedback i el nen ha de repetir la conducta fins que sigui socialment adequada.

Aquests exercicis no només es poden practicar dins de situacions controlades a teràpia si no que, animem a que els pares també practiqueu aquest tipus de situacions amb els vostres fills. Tenim costum de que quan els nostres fills ens plantegen un conflicte, els donem la solució de forma oral i restant-li importància a la dificultat que per ells té aquella situació, però potser el problema rau en que alguns nens entenen la teoria però necessiten recursos específics per poder posar-ho en pràctica.

Tanmateix, destaquem la importància que té el model pels nostres fills. Els nens i nenes sovint copien o imiten les conductes que observen de les figures del seu voltant, sobretot d’aquelles figures amb les que se senten més vinculades emocionalment, les quals, a més de l’entorn familiar i amics, poden ser inclòs un personatge de ficció de dibuixos animats o de videojocs.

Per això és important que, en la mesura del possible, nosaltres també servim com exemple ja que si nosaltres no utilitzem un llenguatge i expressions funcionals amb la resta de persones, difícilment ho faran els nostres fills. Per exemple, si nosaltres utilitzem moltes paraulotes quan parlem, ells òbviament els utilitzaran. D’igual manera, quan els nostres fills copien models que no ens agraden, la millor solució és que ells estiguin exposats més cops al model a seguir o correcte que al incorrecte, i que ells observin com els resultats d’utilitzar el model correcte són millors que els que obtenen aquelles figures que actuen segons un model socialment inapropiat.

Andrea Garcia

 

Psicòloga Col. 19.844

05 Setembre 2016

 
   

Hi ha algunes raons per les quals la Consciència Fonològica (CF d'aquí en endavant) és important per adquirir l'aprenentatge de la lectoescriptura:

1. La CF ajuda als nens a entendre el principi alfabètic. Sense una iniciació a la CF, els nens no tenen la manera d'entendre com les paraules de la seva parla es representen per escrit. Tampoc estan preparats per entendre la lògica d'aprendre el so de les lletres individualment i, per tant, l'estratègia habitual de fer articular separadament el so de les paraules quan inicien l'aprenentatge de la lectoescriptura, no té sentit per a ells.

2. La CF ajuda a percebre els mecanismes pels quals les lletres representen els sons de les paraules. Si el nen percep els 4 fonemes de la paraula parlada “casa”, això ajuda a entendre que les lletres en la paraula escrita corresponen als sons. D'aquesta manera, reforça el coneixement individual  lletra-so i la memorització de la paraula global, de manera que li resultarà familiar quan la torni a llegir.

3. La CF fa possible generar diferents possibilitats per trobar paraules de les que només coneixes parcialment alguns sons pel context. Si per exemple, un nen de 6 anys es troba amb una frase com “El pare del Pol puja a la bicicleta” i no pot reconèixer la paraula bicicleta, la CF li permetrà buscar en un “diccionari mental” paraules que comencin amb sons semblants i això li facilitarà la comprensió de la frase llegida.

                                                                                Chus de Castro Sánchez

                                                                              Logopeda Col. 1959

 

 

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies