+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

14 Febrer 2017

La parla i la capacitat d'escolta són habilitats primàries que posseïm des fins i tot abans de néixer, mentre que la capacitat de lectura i escriptura són considerades com habilitats secundàries del llenguatge que anirem aprenent al llarg de la nostra vida. L'aprenentatge de la lectoescriptura és per tant un procés crític i difícil per als nens i d'això dependrà l'èxit a l'escola, ja que aquesta habilitat és un instrument molt útil per tenir accés a la informació i al coneixement del món que ens envolta.

És freqüent que els nens mostrin dificultats a l'hora de pronunciar quan estan aprenent a parlar. No obstant això, arriba un moment, aproximadament entre els 4-5 anys, en què el seu llenguatge ha de ser perfectament comprensible tant per a les persones conegudes com per als estranys que tractin de comunicar-se amb ell.

Si això no fos així i encara li costés pronunciar de manera adequada, passat aquest període d'edat, si confongués els sons, si realitzés intercanvis de paraules, distorsions o escurçaments de les mateixes, cosa normal quan els nens comencen a parlar, i no s'aconseguissin solucionar , podria donar-se un trastorn de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura per no tenir afermat de manera correcta el llenguatge oral.

És per això que sí hi ha una relació directa entre les dificultats de parla i les dificultats de l'aprenentatge de la llengua escrita, de manera que es recomana acudir al logopeda per corregir les dificultats de la parla abans de l'accés al llenguatge escrit.

De manera que si el teu fill / a als 3 anys d'edat té un llenguatge oral inintel·ligible o dificultats per parlar, seria recomanable dur-lo a un logopeda, ja que una actuació primerenca és la millor solució per a resoldre qualsevol problema futur.

CHUS DE CASTRO SÁNCHEZ

                                                                       Logopeda Col. 1959

 

El desenvolupament el llenguatge oral és una de les fites més importants en el procés evolutiu de qualsevol infant i, si hi ha una etapa on s`ha de treballar i potenciar aquesta capacitat, és sens dubte, en la infantil.

Les habilitats comunicatives i lingüístiques juguen un paper primordial en el desenvolupament integral dels infants, així com a nivell socio-afectiu, emocional i personal. Per a poder adquirir-les i fer-ne un bon ús, la família, els educadors i els especialistes juguem un paper essencial en aquest aprenentatge.

De ben segur, alguna vegada heu qüestionat el paper que jugueu en l’educació del vostre fill o filla, així com també en el d`altres infants. “Ho estic fent bé? Perquè el meu fill / a encara no parla? Tardarà molt en adquirir el llenguatge? Com puc estimular el llenguatge des de casa?” Són algunes de les qüestions que acostumen a fer moltes famílies quan ens arriben a consulta.

A continuació, us proporcionem una sèrie de pautes per a què pugueu comunicar-vos de la forma més adequada amb el vostre fill o filla, i estimuleu el llenguatge dels més petits.

  • És molt important respectar el ritme personal del infant quan s’expressa. De la mateixa manera que dos infants no adquireixen les fites evolutives al mateix ritme (un gateja més tempranament que un altre, o fins i tot hi ha nens que no ho fan mai) passa amb l`expressió lingüística.
  • No interrompre l’infant quan ens esta explicant alguna cosa.
  • Si el nen comet errades a l’expressar-se, una bona estratègia per a estimular el llenguatge és repetir la expressió aportant informació nova o bé, oferir-li el model correcte, realitzant una correcció indirecta de les paraules que està expressant l’infant. Aquesta darrera estratègia comunicativa consisteix en respondre a l’infant repetint la seva expressió, corregint aquells termes que ha dit erròniament i afegint-ne de nous, sempre i quan el nen hagi finalitzat el seu torn comunicatiu. Per citar un exemple, si el menut diu “et” enlloc de “gomet”, no el corregirem fent-li entendre que d’aquella manera no es diu, sinó li formularem una construcció sintàctica on aparegui i consti la paraula correcta (molt bé! Has trobat el gomet groc!)
  • Utilitzar un llenguatge clar i adult. Evitar els diminutius i el llenguatge infantilitzat.
  • Aprofitar qualsevol ocasió (la observació de les peces de vestir que es troben a l’armari, els colors, el que hi ha per dinar...) per a nombrar-los i explicar-li coses al respecte.
  • Crear situacions comunicatives per a que l’infant parli (aprofitar les seves aficions, els seus gustos i les coses que més li agraden per a propiciar la parla i per a que ens expliqui coses relacionades)
  • Augmentar el seu vocabulari presentant-li objectes i indicant el seu nom, a la vegada que s’explica per a què serveix, quin color té, la forma i les seves característiques.
  • Reforçar positivament l’infant cada vegada que acabi alguna tasca, ho hagi fet correctament o bé, no hagi finalitzat l’activitat com esperàvem.
  • I sobretot...jugueu i passeu temps amb ells! El llenguatge s’aprèn a partir de la imitació del model adult i del joc. Estimulem-ho,! Els nens necessiten jugar i divertir-se per a aprendre!

Si notes que el teu fill/a no evoluciona correctament o et preocupa algun aspecte del seu desenvolupament, no t'ho pensis dues vegades, consulta a un especialista!

Rosa Tarrida Viol

Logopeda col·legiada núm 08-4275

 

 

 

29 Novembre 2016

La panera dels tresors és una activitat pensada pels més petits, entre 6 i 12 mesos, però és una activitat molt rica que ens pot ajudar amb nens i nenes amb trastorns del neurodesenvolupament encara que siguin molt més grans!

És una activitat que ens permet treballar els cinc sentits i que podem ampliar i modificar tant com vulguem!

Necessitem una panera i molta imaginació! Podem posar-hi objectes naturals: fruites, fruits secs, closques d’animals (cargols, petxines...), herbes... Objectes de fusta que poden ser estris de cuina, caixetes, anelles, instruments i tenen una temperatura càlida. Per contra, objectes de metall que són freds (llaunes, estris de cuina, cadenes, claus...). També objectes de roba, goma, paper, cartró... En definitiva, objectes indeterminats que despertin els diferents sentits.

Amb aquesta diversitat d’objectes ajudem en el desenvolupament dels sentits dels infants alhora que sentim els diferents atributs (pes, temperatura, forma, color, olor, so...) A més a més, a través de la manipulació els infants desenvolupen accions amb els objectes (apropar-los, allunyar-los, posar-los dins d’un altre objectes i treure’ls...). I aquesta activitat esdevé un fantàstic assaig per a desenvolupar la coordinació mà – ull - boca necessària per fer tasques precises.

Ja ho sabeu! Amb una mica d’imaginació i diversitat d’objectes podeu dur a terme una activitat molt rica que afavoreix un clima tranquil i potencia la capacitat de concentració. I en aquestes estones l’adult pot fer observacions d’on treure molta informació de les capacitats de l’infant.

Olga Belmonte Vila 

Psicopedagoga Col. 1388

 

17 Novembre 2016

Els tics nerviosos es defineixen per ser moviments involuntaris, bruscs, curts i repetitius de qualsevol grup muscular. Acostumen a aparèixer de manera més freqüent durant la infància i poden afectar fins a un 15-20% de la població infantil entre els 6 i 10 anys. Acostumen a ser més freqüents en nens,  sobretot en els més tímids i cohibits.

Tot i que son moviments involuntaris, en ocasions la seva aparició es pot anticipar, poden arribar a controlar-los. 

Poden afectar a qualsevol múscul, tot i que els més comuns són els moviments de mandíbula, l'elevació de les espatlles, l'elevació de les celles, el parpelleig o la tos persistent. 

Tipus de tics: 

  • Tics motors simples: normalment són els que afecten al cap, coll i espatlles (alçar celles, parpelleig...)
  • Tics motors complexes: afecten a diferents grups musculars amb l'objectiu de realitzar una acció concreta: saltar, girar sobre si mateix...
  • Tics vocals simples: creen sons (grunyir, emetre un determinat so de manera repetitiva...)
  • Tics vocals complexes: (repetir una paraula que escolta o una paraula que acaba de dir). 

Com s'ha d'intervenir des de casa?

  • Actuar amb normalitat davant l'aparició dels tics. 
  • Gestionar en la mesura del possible les situacions que l'infant viu com a estressants i fomentar seguretat per a que les pugui viure de manera més saludable. 
  • Practicar tècniques de relaxació. 
  • Treballar l'autoestima a base de reforçament positiu. 
  • Respectar les hores de son. 

Quan consultar a un especialista?

En general, els tics acostumen a desaparèixer per si sols quan s'arriba a l'adolescència, sense necessitat de tractament, tot i així és recomanable consultar a un especialista en els casos següents: 

  • Si el tic persisteix durant un any o més. 
  • Si s'intensifica o apareix amb més freqüència. 
  • Si està interferint en les seves activitats diàries. 
  • Si afecta al seu rendiment escolar.
  • Si afecta a les seves relacions socials i per conseqüència a la seva autoestima. 

Neus Dalmau Arís

Psicòloga General Sanitària

Col·legiada 21501

 

 

 

 

-     

 

 

17 Novembre 2016

Els tics nerviosos es defineixen per ser moviments involuntaris, bruscs, curts i repetitius de qualsevol grup muscular. Acostumen a aparèixer de manera més freqüent durant la infància i poden afectar fins a un 15-20% de la població infantil entre els 6 i 10 anys. Acostumen a ser més freqüents en nens,  sobretot en els més tímids i cohibits.

Tot i que son moviments involuntaris, en ocasions la seva aparició es pot anticipar, poden arribar a controlar-los. 

Poden afectar a qualsevol múscul, tot i que els més comuns són els moviments de mandíbula, l'elevació de les espatlles, l'elevació de les celles, el parpelleig o la tos persistent. 

Tipus de tics: 

  • Tics motors simples: normalment són els que afecten al cap, coll i espatlles (alçar celles, parpelleig...)
  • Tics motors complexes: afecten a diferents grups musculars amb l'objectiu de realitzar una acció concreta: saltar, girar sobre si mateix...
  • Tics vocals simples: creen sons (grunyir, emetre un determinat so de manera repetitiva...)
  • Tics vocals complexes: (repetir una paraula que escolta o una paraula que acaba de dir). 

Com s'ha d'intervenir des de casa?

  • Actuar amb normalitat davant l'aparició dels tics. 
  • Gestionar en la mesura del possible les situacions que l'infant viu com a estressants i fomentar seguretat per a que les pugui viure de manera més saludable. 
  • Practicar tècniques de relaxació. 
  • Treballar l'autoestima a base de reforçament positiu. 
  • Respectar les hores de son. 

Quan consultar a un especialista?

En general, els tics acostumen a desaparèixer per si sols quan s'arriba a l'adolescència, sense necessitat de tractament, tot i així és recomanable consultar a un especialista en els casos següents: 

  • Si el tic persisteix durant un any o més. 
  • Si s'intensifica o apareix amb més freqüència. 
  • Si està interferint en les seves activitats diàries. 
  • Si afecta al seu rendiment escolar.
  • Si afecta a les seves relacions socials i per conseqüència a la seva autoestima. 

Neus Dalmau Arís

Psicòloga General Sanitària

Col·legiada 21501

 

 

 

 

-     

 

 

08 Novembre 2016

Fa dues setmanes vam retardar una hora el rellotge, és a dir, vàrem dormir una hora més. Encara que ens sembli un canvi petit, aquesta mesura pot afectar el bioritme dels més petits. Segons la AEP (Associació Espanyola de Pediatria), els nens són el col·lectiu que més nota els efectes del canvi. El seu rellotge biològic pot trigar des d’un parell de dies fins una setmana a adaptar-se al nou horari. 

Respecte al canvi d’hora que té lloc ara a l’octubre, es tradueix en que es retarden els menjars i l’hora d’anar a dormir. És habitual que els nens presentin canvis en el patró de la son durant els primers dies, mal humor, irritabilitat i que estiguin més apàtics i nerviosos, així com que presentin alteracions en els hàbits alimentaris. A mesura que van creixent, aquests efectes es van reduint, tot i que no desapareixen per complet.

Com reduir l’impacte del canvi horari

Una de les millors maneres per fer que el canvi no es noti tan en els petits és acostumar-los uns dies abans de que es produeixi, és a dir, anticipar. Per exemple, es pot retardar 15 minuts l’horari de totes les rutines del nen (menjar, dormir, aixecar-se...), d’aquesta manera el canvi es notarà menys brusc.

És important que tota la família acompanyi al nen en aquest procés de canvi, d’aquesta manera veurà que és un fet que afecta a tots els integrants de la casa i li costarà menys sentir-se implicat amb els canvis.

MªVictoria Jubert Anfrons

Psicòloga i Psicopedagoga

Col. 16747

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies