+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

12 Setembre 2016 In Bloc

A UDITTA des de fa més de 4 anys, es realitzen grups d'habilitats socials per a nens i nenes amb dificultats de socialització. Dins d'aquests grups és freqüent utilitzar la tècnica del role-playing.

Des d’Uditta volem que conegueu l’ús d’aquesta tècnica, no només dins d’una teràpia individual o grupal sinó també l’ús que li podeu donar a les vostres llars per poder oferir el model social correcte als vostres fills i ajudar-los a resoldre petits conflictes socials.

En aquesta tècnica el que es pretén és treballar certs aspectes que volem modelar en diferents situacions socials, ja sigui normatives o de conflicte que ocorren en la vida quotidiana dels petits. D’aquesta manera es proposa que els participants interpretin un personatge, el qual pot ser un personatge fictici (el nen es posa un nom i identitat diferent a la seva) o bé que els nens interpretin el que ells farien en determinades situacions.

La diferència entre aquestes dues opcions depèn del objectiu que tinguem. Normalment, si el que volem és avaluar cóm el nostre fill interpreta o resol una situació per així poder detectar on es troben les dificultats en els conflictes socials (comunicació verbal, no verbal o ambdues), escollirem l’opció de que s’interpreti a si mateix. En canvi, si el que volem és treballar aspectes com l’empatia (posar-se en el lloc d’una persona que interpreta un rol diferent al seu o oposa), l’insight (que siguin conscients del seu rol i de les seves dificultats des d’un punt de vista extern) o volem poder donar feedback necessari sin que ell se senti atacat, utilitzarem d’interpretació d’un personatge diferent.

Les situacions a treballar en aquest tipus d’activitat depenen de l’edat i de la demanda o dificultat dels participants, però en línees generals, els més freqüents sovint giren al voltant de les situacions següents:

  • ·         Cóm presentar-se i/o iniciar joc amb nens que no coneixem
  • ·         Perdre la vergonya en situacions on el participant és el centre d’atenció
  • ·         Resoldre conflictes amb els companys, pares, professors, etc.
  • ·         Situacions on s’espera que els nens siguin capaços d’autocontrolar-se
  • ·      Situacions on socialment s’espera una conducta desinhibida tant verbalment (participar, preguntar, expressar opinions) com corporalment (ballar, saltar, fer teatre)
  • ·         Saber comunicar tant emocions positives com negatives

Dins d’aquestes situacions podem modelar tant aspectes de la comunicació verbal com de la no verbal. El més comú és que apareguin dificultats en les dues àrees. Alguns dels aspectes a treballar són els següents:

  • ·         Contacte ocular
  • ·         Expressió facial congruent amb l’emoció expressada i emoció congruent amb el missatge que estem verbalitzant
  • ·         Expressió corporal
  • ·         To de veu
  • ·         Escolta activa
  • ·         Torns de paraula
  • ·         Paraules que podem utilitzar per expressar diferents significats sense crear un conflicte amb l’interlocutor: acord, desacord, agraïment, rebuig, etc.
  • ·         Respostes adequades als diferents missatges que rebem de l’emissor
  • ·         Comunicació assertiva (punt mig entre l’actitud passiva i l’actitud agressiva)
  • ·         Substituir paraulotes per altres expressions més adequades socialment

Dins aquestes activitats, es pot començar oferint l’adult el model o sent primer el participant lliure d’interpretar el rol amb l’objectiu que l’adult o terapeuta pugui trobar primer les dificultats per així modificar-les. En ambdós casos, l’adult ha de donar feedback i el nen ha de repetir la conducta fins que sigui socialment adequada.

Aquests exercicis no només es poden practicar dins de situacions controlades a teràpia si no que, animem a que els pares també practiqueu aquest tipus de situacions amb els vostres fills. Tenim costum de que quan els nostres fills ens plantegen un conflicte, els donem la solució de forma oral i restant-li importància a la dificultat que per ells té aquella situació, però potser el problema rau en que alguns nens entenen la teoria però necessiten recursos específics per poder posar-ho en pràctica.

Tanmateix, destaquem la importància que té el model pels nostres fills. Els nens i nenes sovint copien o imiten les conductes que observen de les figures del seu voltant, sobretot d’aquelles figures amb les que se senten més vinculades emocionalment, les quals, a més de l’entorn familiar i amics, poden ser inclòs un personatge de ficció de dibuixos animats o de videojocs.

Per això és important que, en la mesura del possible, nosaltres també servim com exemple ja que si nosaltres no utilitzem un llenguatge i expressions funcionals amb la resta de persones, difícilment ho faran els nostres fills. Per exemple, si nosaltres utilitzem moltes paraulotes quan parlem, ells òbviament els utilitzaran. D’igual manera, quan els nostres fills copien models que no ens agraden, la millor solució és que ells estiguin exposats més cops al model a seguir o correcte que al incorrecte, i que ells observin com els resultats d’utilitzar el model correcte són millors que els que obtenen aquelles figures que actuen segons un model socialment inapropiat.

Andrea Garcia

 

Psicòloga Col. 19.844

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies