+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

28 Febrer 2017 In Bloc

Algunes situacions quotidianes que tenen lloc en el dia a dia, poden provocar angoixa en els nens i nenes amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista), ja que poden tenir dificultats per seguir els diferents passos que els portaran a realitzar una activitat amb èxit i necessiten anticipar què passarà, què hauran de fer i quan acabaran.

Per aquest motiu una estratègia útil és: ensenyar-los activitats quotidianes mitjançant l’ús d’instruccions visuals.

  • Què els permeten aquestes rutines?
    • Entendre què han de fer en determinades situacions estructurades.
    • Potenciar l'aprenentatge de diferents habilitats i activitats. 
    • Estar tranquils
    • Reduir els problemes de conducta que poden sorgir per la confusió i l'angoixa que comporta una situació en la que no saben què passarà
  • En quins contextos es poden utilitzar?

En qualsevol context (casa, escola, activitats extraescolars entre d’altres) i poden ser útils per anticipar qualsevol situació o activitat en les que es detecti que el nen/ a amb TEA pot presentar dificultats de comprensió.

És important tenir en compte que aquestes rutines han de ser personalitzades en funció de les necessitats concretes de cada cas.

Exemples d’algunes situacions o activitats: ANAR AL LAVABO,RENTAR-SE LES DENTS, ARRIBAR A L'ESCOLA,POSAR-SE LA ROBA D'ESPORT, ANAR A LA PISCINA, SORTIR AL PATI...

  • Com es poden crear?

En funció de l’edat i el nivell de comprensió, la seqüència de passos pot ser més curta o més llarga. En alguns casos, especialment en nens petits i amb un baix nivell d’abstracció, enlloc de pictogrames es poden utilitzar fotografies d’ells mateixos realitzant els diferents passos en un context natural (escola, casa..) per tal d’afavorir una major comprensió de l’activitat.

Exemple d’una rutina estructurada: ARRIBAR A L'ESCOLA 

  • I un cop creades com les podem utilitzar?

Un cop dissenyada la seqüència, es pot col·locar enganxada a un lloc fixe perquè el nen/a la pugui veure mentre realitza l’acció. També es pot elaborar en format més petit i plastificat essent el nen qui porta el panell al damunt mentre duu a terme la rutina.

En aquells casos en que els és més difícil saber quins passos han completat i quins els falta,  és preferible començar l’acció amb totes les peces enganxades a la seqüència i cada cop que es completa un pas es desenganxa la peça i així  es pot saber en tot moment quins passos falten per fer.

Inici seqüència (peces enganxades)                                

Durant seqüència (peces desenganxades i emmagatzemades al pot)

Després d’aquests petits consells ja esteu preparats i preparades per començar a utilitzar i crear les vostres pròpies rutines estructurades. Si teniu qualsevol dubte o necessiteu assessorament a UDITTA estarem encantats d’ajudar-vos.

Eva Flotats Bernado

Psicòloga General Sanitària Col. 17.609

 

04 Mai 2016 In Bloc

Els sistemes augmentatius i alternatius de la comunicació estan dissenyats per a persones amb problemes de comunicació , llenguatge o parla. Aquests sistemes de Comunicació són una eina imprescindible per a moltes persones amb dificultat de llenguatge/comunicació/parla ja que suposen, en molts casos, un salt qualitatiu per a la seva autonomia i per la seva capacitat d'interacció amb altres persones. Entre els potencials usuaris d’aquests sistemes trobem persones afectades de paràlisi cerebral, trastorn espectre autista (TEA), discapacitat intel·lectual o esclerosis múltiple entre d’altres.

Els SAAC es poden classificar, segons la seva utilització, en dos tipus:

  • Comunicació alternativa, quan aquests sistemes substitueixen totalment el llenguatge i la parla.
  • Comunicació augmentativa o complementaris, quan fem referència a una comunicació de suport o ajuda. El mot augmentativa ressalta que l'ensenyament de les formes alternatives de comunicació té un doble objectiu: promoure i reforçar la parla i proporcionar un mitjà de comunicació mentre aquesta no apareix.

Les principals característiques dels SAAC són la personalització i la portabilitat segons les necessitats de cada usuari.

Trobem diferents SAAC:

-          Sistema de signes manual.

-          Sistema de signes gràfics:

-Signes-senyal amb objectes tangibles o referencials. 

- Signes-senyal amb pictogrames SPC.

Silvia Salmoral Martinez

Logopèda nº col.3831

 

 

22 Febrer 2016 In Bloc

El Trastorn de l’Espectre Autista és un trastorn del neurodesenvolupament que té una alta prevalença. El TEA afecta la percepció i el processament cerebral de la informació. De la mateixa manera que passa amb les persones neurotípiques o amb la resta de trastorns del neurodesenvolupament, dins del col·lectiu TEA hi ha persones molt diverses.

En podem trobar en commorbilitat amb Retard Mental, amb un QI dins la normalitat i fins i tot amb QI alts i amb talents especials.  

Dins la diversitat de les persones dins l’Espectre Autista totes elles mostren, en major o menor grau una alteració significativa en el desenvolupament de les habilitats de la comunicació, el llenguatge i la relació social. A més a més, manifesten interessos restringits i conductes repetitives i estereotipades.

Està demostrat dels beneficis del diagnòstic precoç així com d’una intervenció psicoeducativa especialitzada i amb certa intensitat. Per aquest motiu, és molt important que les famílies de les persones amb TEA s’informin i es formin per tal de contribuir en la intensitat de la intervenció. I dins de les famílies, els germans i germanes hi juguen un paper molt important. Us recomanem el vídeo “Mi hermanito de la Luna”:

 

https://www.youtube.com/watch?v=0HRD310kVOY

Olga Belmonte Vila

                                                                                                                                                                           Mestra d’EE i Psicopedagoga Col·legiada 1388

                                                                                                                                     

13 Octubre 2015 In Bloc

La integració sensorial és la capacitat del nostre Sistema Nerviós Central per organitzar i interpretar les informacions que reben els diversos sistemes sensorials -visual, auditiu, gustatiu, olfactiu, tàctil, propioceptiu i vestibular- i poder respondre de forma adequada i entendre el nostre entorn.

 

Quan aquest procés funciona amb normalitat, el nen pot entendre el seu entorn i ser capaç d'autorregular-se i gaudir amb èxit d'una varietat d'experiències que li proporciona la seva vida diària.En alguns casos, però, pot existir un dèficit en la integració sensorial que es manifesta en dificultats en el comportament intencional. La falta de processament sensorial afecta a la manera en com s'experimenten les sensacions i en com les organitzem en un comportament.  L'afectació es pot donar en un o diversos sentits i es tradueix en problemes per integrar diferents tipus d'informació sensorial, com poden ser les imatges, els sons, els sabors, les olors, etc. També podem trobar dificultats a l'hora d'aprendre noves habilitats, per autoorganitzar-se, per regular la seva atenció, participar en jocs i activitats a l'escola i en l'establiment de relacions socials positives.

 

La major part dels nens i nenes amb trastorns de l'espectre autista presenten dificultats d'integració sensorial. Algunes d'aquestes serien:

-  hipersensibilitat als sons

- desincronies entre la visió i l'audició

- existència de balanceig per millorar l'equilibri

- problemes amb la ubicació espacial, de motricitat

Un major impacte en aquest desordre sensorial condiciona moltes de les respostes del nen. Quina sigui la quantitat o intensitat de sentits afectats, majors seran les seves dificultats. Tot i que, això no significa que no puguin ser abordables amb una bona intervenció.

 

Potser ara, tenint en compte tot aquest recull informació, ens és més fàcil entendre i comprendre moltes de les conductes i comportaments observables en nens i nenes amb TEA. És important ser conscients de les moltes dificultats existents en el procés global d'integració sensorial i d'autorregulació, i que limiten significativament el seu aprenentatge i sociabilització.

 

 

CRISTINA ANDÚJAR CASAS

Psicòloga sanitària i Psicopedagoga Col. 21800

15 abril 2015 In Bloc

El Mètode TEACCH va ser creat a Carolina del Nord, pensant en les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista. L’objectiu principal és ajudar i preparar a les persones amb TEA a viure i treballar de forma més efectiva i autònoma. TEACCH, es basa en l’estructura, i aquesta, és una constant en l’estil d’aprenentatge de l’alumnat amb TEA.

- L’estructura els ajuda a ubicar-se al món.

- És una eina essencial que els farà el món més accessible.

- Quan hi ha rebequeries, potser falta més estructuració.

- L’ensenyament estructurat ofereix oportunitats d’ensenyament que de cap altra manera és accessible.

- L’estructura és una rutina tant en l’aspecte físic com en el temporal.

Una aula amb metodologia TEACCH ha de tenir una estructura física, organització temporal, sistemes de treball i organització de tasques.

- L’organització física: treball per racons o tallers. Espais concrets en els que es subdivideix l’aula.

- Els racons han de tenir límits físics i/o visuals per tal que l’alumnat els pugui discriminar fàcilment. Cada activitat ha de tenir un espai físic específic.

- La decoració de l’aula ha de ser funcional per dirigir l’atenció i evitar els distractors.

- Els racons bàsics serien: treball individual, treball en grup, joc, habilitats socials, habilitats d’autonomia, lleure (escoltar música, lectura, encaixos, ordinador, televisió...), habilitats domèstiques, alimentació, de transició, etc.

 

Olga Belmonte Vila

Mestra d’EE i Psicopedagoga. Col. 1388

10 Gener 2013 In Bloc

Sovint, amb els nens i nenes amb trastorns del neurodesenvolupament i de l’aprenentatge, ens centrem en treballar només les dificultats acadèmiques i deixem de banda les dificultats en les relacions socials que també poden presentar.

Les nenes i nens amb poques habilitats socials poden patir assetjament pels seus companys o sentir-se aïllats i confosos perquè no saben com interactuar adequadament. De vegades, quan intenten encaixar dins del grup, no poden i no saben per què.

L’objectiu d’aquest grup de competència social és dotar els infants amb dificultats de relació d’estratègies per a millorar les seves interaccions.

Aquest grup està impartit per dues terapeutes:

  1. M. Jose Miñano, psicòloga clínica.
  2. Olga Belmonte, psicopedagoga especialista en TGD.

 

  • Temporalització: 16 sessions de grup d’una hora i mitja.
  • Destinataris: Nens i nenes amb dificultats socials.
  • Dates i Horaris: Dissabtes de 12 a 13:30 h.
  • INICI: 12 de gener

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies