+34 93 893 33 53 / info@uditta.com

Bloc

Articles filtrats per data: Juny 2016 - UDITTA - Psicolegs i logopedes a Vilanova i la Geltrú.
27 Juny 2016 In Bloc

Ja s’ha acabat el curs escolar i molts pares dubten sobre el tipus i quantitat de feina que han de fer els seus fills/es durant les vacances. A l’estiu l’ambient es torna més relaxat: vacances, nens i nenes menys cansats al no anar a l’escola, es fan activitats més lúdiques i, sobretot, hi ha més possibilitat de passar temps en família.

 

No obstant, és important que els nens i nenes no perdin del tot el contacte amb el món acadèmic, per dues raons:

 

- Fomentar activitats diferents durant el dia per evitar l’avorriment: gairebé tots els nens realitzen activitats lúdiques fora de casa (esplai, casal d’estiu, piscina/platja, etc.) durant les vacances. Per aquest motiu, també podem oferir activitats alternatives que impliquin un esforç mental o que els suposi un repte intel·lectual, per tal d’estimular-los.

- Anticipem el síndrome postvacacional: quan fem vacances, moltes vegades els adults ens sentim aixafats al tornar a la feina. A l’igual que nosaltres, els nens també tenen el seu període d’adaptació quan han de tornar a l’escola al setembre. Si durant les vacances han tingut la oportunitat de realitzar alguna tasca acadèmica, el xoc no és tan gran quan tornen a classe després de l’estiu.

 

Des d’UDITTA, RECOMANEM A LES FAMÍLIES que:

 

- L’estona de fer deures no sigui excessiva: 20 minuts al dia és temps suficient, tot i així, si es vol fer més, que no superi 1h al dia.

- Si un dia no es fan les activitats, no cal fer el doble al dia següent. L’estiu també és per descansar i passar-ho bé.

- Si és necessari, es pot fer un calendari per organitzar-se la setmana, sempre tenint en compte que no cal saturar als nens i nenes.

- Les activitats han de ser variades:

- Fer ús d’algun quadernet d’estiu.

- Lectura d’algun llibre triat pel nen/a.

- Fer ús de les TIC: apps per tabletes, activitats per Internet (per exemple: edu365 o xtec), etc.

- Buscar activitats que motivin al nen/a.

 

Esperem que passeu unes bones vacances!!

 

MªVictoria Jubert Anfrons

Psicòloga i Psicopedagoga

Col. 16747

 

 

 

 

20 Juny 2016 In Bloc

Acabant una etapa i encetant una de nova...Quants canvis i expectatives hi apareixen!  

 

Es presenten noves expectatives carregades d’incertesa que neguitegen en un moment especialment ja complicat com és l’adolescència. Però, des d’una perspectiva positiva i amb la planificació adequada, l’adaptació a aquests canvis pot esdevenir formativa, entenent-los  com una oportunitat d'aprenentatge i creixement.

 

Són canvis molt diversos, des del propi entorn, ja que generalment hi ha un canvi de centre escolar, canvis socials, on apareixen nous companys, nou professorat…i als que s’uneixen els canvis psicològics i físics propis de l’adolescència, acompanyats tots ells dels canvis purament metodològics de la nova etapa educativa:

 

-          Més i noves matèries, professors, apunts, deures...

-          Utilització i gestió de l’agenda de manera autònoma i personal.

-          Domini de tècniques d’estudi i estratègies de treball acadèmic.

-          Importància de l’hàbit de treball i estudi, així com d’esforç i responsabilitat personal.

 

QUÈ PODEN FER LES FAMÍLIES PER AJUDAR-LOS EN AQUESTA NOVA ETAPA:

 

-          Han de descansar el temps adequat, dormint i menjant bé.

-          Ajudant-los a fer els deures en un espai adequat i sense distractors ,però no fent-los el treball que els hi pertoca a ells.

-          Supervisant l’agenda escolar i fer-los participar d’aquesta supervisió.

-          Ajudant-los i mostrant interès vers els seus estudis (horaris, planificació, deures, exàmens…)

-          Creant hàbits de treball que potenciïn la cultura de l’esforç i valoreu l’esforç que realitzen.

-          No abusant de premis, càstigs i marqueu límits (necessiten ser acompanyats, no consentits)

-          No donar-los tot el que demani i sí passar temps de qualitat amb ells (dinar i/o sopar junts, anar en bicicleta o practicar un esport, llegint,…).

-          Tenint paciència, estant a prop i atents per si us necessiten.

-          Transmetent tranquil·litat i seguretat.

-          Valorant positivament el centre educatiu i al professorat.

-          Mantenint contacte amb el tutor/a corresponent.

-          Detectant necessitats, per encarar les dificultats que puguin sorgir de forma positiva i resolutiva.

I... Potenciar el Màxim Ambient Familiar de Confiança, Recolzament i Afectivitat!

 

 

 

Marta Orozco i Pérez.

Mestra i Psicopedagoga. Col. 768

13 Juny 2016 In Bloc

La manera com ens comuniquem ja sigui amb adults o infants té molt a veure amb el tipus de relació que s’estableix entre dues persones. Hi ha vegades que podem connectar molt bé amb algú, però d’altres en que no sabem per què no es crea un vincle positiu. Això pot tenir a veure amb el tipus de comunicació amb la qual ens dirigim.

Ho podem observar molt millor a l’hora de resoldre un problema de la vida quotidiana. De quina manera ho feu? Quin to de veu fer servir? Quin llenguatge utilitzeu? Encara que no ho sembli, aquestes característiques tenen molt a veure amb els resultats positius que vulguem aconseguir.

A grans trets, podem distingir entre la comunicació agressiva i la comunicació no violenta. Aquella que em d’utilitzar per a aconseguir solucionar un problema i sortir-ne beneficiats és la comunicació no violenta: ens ajuda a expressar-nos amb sinceritat i claredat, al mateix temps que es presta una atenció respectuosa i empàtica als altres.

Els conflictes succeeixen generalment quan una persona té una necessitat i no sap com expressar-la. Aquí és on entra la importància del llenguatge de la comunicació. Cal OBSERVAR el que passa en la situació donada i COMUNICAR allò que es veu que no agrada expressant clarament el que es sent respecte a això, sense criticar, per tal de que l’altra persona  no oposi resistència al que s’està dient. Es pot fer utilitzant l’expressió “jo em sento....perquè jo...”. D’aquesta manera, la persona és més conscient de la pròpia responsabilitat i pot connectar el sentiment amb la necessitat que té.

Expressant les necessitats és més probable que es puguin satisfer, en comptes d’analitzar els defectes dels altres i caure en una picabaralla a causa de la incomprensió. A més, valorant aquestes necessitats es farà que els altres també ho facin.

Finalment, cal arribar a una SOLUCIÓ que enriqueixi a les dues persones, unes accions concretes i clares que estiguin disposades a acceptar-les. És important que aquestes accions no s’interpretin com exigències, i això es pot aconseguir demanant-ho de manera que no es senti obligat a fer-ho, sinó que ho faci si realment ell/a ho vol. D’aquesta manera, li podrem agrair la bona acció, comportament o conducta.

 

Gisela Hernández Quesada

Mestra d’Educació Primària i Psicopedagoga. Col. 01685 

06 Juny 2016 In Bloc

El joc, és un acte que observem en els cadells de moltes espècies i que es considera bàsic per al desenvolupament físic i cerebral, i en els humans també per l'emocional i la construcció de la identitat i valors dels nostres cadells.

El joc simbòlic és com es diu a la manera de jugar que tenen els nens quan imiten l'acte de servir un cafè encara que no hagi líquid a la cafetera de joguina, quan juguen a pares o a mares o als metges. És una forma de divertir-se i també d'experimentar el món adult i desenvolupar capacitats i actituds de col·laboració i intercanvi amb els companys de joc.

Però el joc simbòlic va més enllà; té un component sensorial important que contribueix al desenvolupament de certes habilitats que no aporten un altre tipus de jocs, a més ajuda al desenvolupament de la imaginació, la creativitat, l'intercanvi, la negociació i genera plaer. El nen explora els sentits i sentiments quan abraça o mima un peluix o pentina a la seva nina preferida. Aquests aprenentatges són qualitativament diferents als adquirits a nivell formal a l'escola o en un altre tipus de jocs, virtuals, físics, normatius o educatius.

Avui dia és freqüent observar com els més petits accedeixen cada vegada abans al món virtual a través dels jocs. Sovint estan molt accessibles per a ells i de vegades de manera poc supervisada i limitada per l'adult. El joc virtual no és "dolent" en si, però s'ha d'acompanyar i ajudar els fills a gestionar el temps d'ús i mai substituir el joc amb altres nens de forma real.

El joc educatiu també és important, però cal tenir molt en compte l'edat. Un nen de dos anys no accedirà a activitats de nombres i lògica perquè la seva etapa de desenvolupament li demana una experimentació sensorial del seu cos i el dels altres. La sobreestimulació a què els sotmetem a vegades ens fan pensar que és molt millor regalar-li un correpassadissos amb lletres o números o galledes encaixables que un que només tingui un petit calaix per transportar objectes, el que, per la seva etapa evolutiva serà més útil .

Cal entendre que el joc és una de les activitats més crucials de la infància i que és de vital importància per al desenvolupament físic i psicològic. L'absència de motivació pel joc en un nen, sovint és indicador de patologia psicològica o emocional. No hem d'oblidar complementar l'aprenentatge formal a l'escola amb el, tan important i cada vegada menys respectat, temps de joc.

 

Eva Espanya Chamorro

Psicòloga Clínica Col·legiada 22304

01 Juny 2016 In Bloc

La separació dels pares és sempre per als nens una experiència dolorosa. Excepte en comptades excepcions, a la separació s'arriba després de decepcions, discussions i molta tensió en la vida familiar de la qual el nen o la nena és testimoni. És important tenir present que els pares es veuen a si mateixos com a exparelles, però des de la perspectiva dels nens continuen sent percebuts d'igual forma: com el seu papà i la seva mamà.

A continuació enumerem algunes pautes que tots dos pares haurien de seguir per a minimitzar els danys que es poden derivar del canvi que suposa la separació en la vida dels nens:

 

1. Explicar la decisió de manera conjunta i explicar com quedarà la situació a partir d’ara: amb qui viuran, com s’organitzaran, etc. “Papà i mamà anem a deixar de viure junts, però et seguirem estimant igual i seguirem cuidant-te…”

 

2. Eliminar l’esperança de reconciliació. És normal que els nens petits no entenguin que la decisió és definitiva i segueixin preguntant quan tornaran a viure junts.

 

3. Eliminar sentiments de culpa. Deixar molt clar que es tracta d'una decisió que prenen els pares com a “majors” i que ells n’estan al marge, que no ha influït ni el seu comportament, ni el seu rendiment en els estudis...

 

4. Afavorir la comunicació i la relació amb els dos pares i les respectives famílies, i mai parlar malament de la exparella.

 

5. Mantenir informada a l’exparella de les circumstàncies més rellevants.

 

6. No sortreure-li informació. Els obliga a delatar a l'altre, a ser deslleial i d'alguna forma, a prendre partit per un dels membres de la parella.

 

7. No tractar de comprar al nen o la nena per a guanyar el seu afecte o reconeixement.

 

8. Consensuar i mantenir unes normes bàsiques d’educació al marge d'amb qui estigui el nen.

 

 

Elena Heras López

Psicòloga Clínica Col·legiada 15880 

Subscriu-te

Contacte

Pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant.

  • Telèfon: +34 93 893 33 53
  • Telèfon: +34 639 945 271

Segueix-nos

Estem a les següents xarxes socials. Segueix-nos!

Segueix-nos

Segueix-nos

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Ver política de cookies